Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 177
intensitat. El seu vigorós esperit guerrer no era sinó una forma de
vitalitat viril i, tal com era, afí a la seva naturalesa essencialment
generosa. A mitjan anys vint, quan va viatjar per pròpia voluntat
al Marroc, sens dubte va tenir la satisfacció d’haver-se imposat al
seu propi destí.
Ara miraré de donar una imatge coherent de la vida de Reverter
al Marroc en aquells anys conforme al que sabem gràcies a textos
ben contrastats; i ho faré comparant la seva vida amb la d’Alí
ibn Yús.suf, emir dels creients, dos excel·lents amics que es van
lliurar en cos i ànima a fer viable el projecte polític d’un imperi
bereber entre Àfrica i Europa en temps de les croades. L’amistat
entre ambdós personatges la podem reconèixer en la descripció
de les campanyes que van fer a l’Atles o al Rif, però també en
la seva manera de participar d’una mateixa espiritualitat (d’altres
l’anomenarien misticisme) basada en la baraka, aquesta manera
de construir la vida humana d’acord amb les directrius religioses
que van catapultar l’un a la sobirania d’un imperi i l’altre com el
guerrer que sempre havia desitjat ser.
Alí va ensenyar a Reverter que l’home obté la baraka des
del moment que sap orientar la seva força, coratge, dignitat,
destresa, bellesa i intel·ligència al bé social. La gihad era una
immillorable oportunitat. Els dos amics es van lliurar a la guerra
santa enfervoridament, convençuts que el caràcter kratofànic els
acostava al territori del miraculum, la dimensió meravellosa de la
vida humana. Alí i Reverter responen així a la categoria d’“homesfetitxe”
amb què Alfred Bel va definir els sants-guerrers, fets a ells
mateixos a través de l’exercici de les armes.
La crisi suscitada per l’aparició d’ Ibn Tumart va augmentar
la necessitat d’aquests homes-fetitxe al Marroc. La consolidació
de l’estat-ribat d’Alí ibn Yús.suf va ser possible gràcies a aquesta
força espiritual. El rigorisme almohade, en un primer moment, va
enfrontar-se al populisme religiós d’Alí (però també de Reverter),
uns homes sobre els quals la baraka gravitava com a model de
comportament, amb l’objectiu de convertir aquest gest en una
herència espiritual per als seus fills, Tāšhfīn en el cas d’ Alí,
Berenguer en el cas de Reverter.
Els almohades van triomfar en el moment que, acceptant
els valors de l’enemic, van convèncer els homes-fetitxe del Gran
Atles que eren ells els qui garantien la baraka. El resultat de
vint-i-cinc anys de guerra (1120-1145) va ser l’adopció dels