Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

144 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
La idea de Barcelona com un indret de propòsits terrenals es
va desenrotllar a partir d’un pacte entre els dos personatges que,
en 1062, simbolitzaven el poder a la ciutat i al territori, el comte
Ramon Berenguer I i el vescomte Udalard Bernat. L’únic ressò
d’una resistència a aquest fet que canviaria el destí de tot el país el
trobem a les Gesta comitum que van escriure els monjos de Ripoll,
mai no els van agradar la família dels vescomtes i, per aquest
motiu, van marginar-los en aquell esbós d’història de Barcelona,
un excel·lent exercici de manipulació de la realitat que, tanmateix,
va amarar profundament la memòria col·lectiva de Catalunya. De
fet, no va ser l’herència monàstica la que va construir el país, sinó
el pacte entre aquests dos grans personatges de la política del segle
onzè. Per això és tan important que ens detinguem en el text
de l’acord (convenientia) que van signar tots dos el 29 de gener de
1063, després de sis mesos d’aspres negociacions.
Els textos ens parlen de la commutació que, el 13 de juliol
de 1062, van fer els vescomtes Udalard i Guisla amb els comtes
Ramon Berenguer I i Almodis dels castells de Piera (Fontanet i
Castellet), que Udalard posseïa per scripturam vendicionis quam
Guilabertus episcopus, avunculus meus, fecit mihi, a canvi del castell
de Pierola. 2 No ens equivoquéssim pas, aquesta permuta és política.
A la cort de Barcelona volen que les propietats patrimonials no
fossin simplement hereditàries, que estiguessin subjectes al pacte de
vassallatge entre dos clans: calia construir la societat sobre aquests
acords impedint la inèrcia cap a l’autarquia i la independència.
Pere Ramon, el fill d’Elisabet, perjudicat directament per aquests
acords que consolidaven cada cop més la seva madrastra Almodis
i els seus fills, en contra dels seus drets de primogenitura, en ser
menor d’edat, es movia a l’ombra per bé que la seva existència
significa un altíssim risc contra tots els pactes realitzats durant
els sis mesos que van de juliol de 1062 a gener de 1063. Els
nobles es van sentir impressionats per la fermesa dels comtes;
van cedir els seus castells i van signar pactes (convenientiæ):
Ricard Altemir per Tàrrega, Gerbert Mir per Estopanyà, Bernat
i Mir Riculf per Balsareny, Ramon Folc per Gironella, Farners,
Castelltallat i Tagamanent, Guadall Guitard per Bellveí i Far,
Geribert Guitard per Castellví de Rosanes, Guerau Alemany de
Cervelló per Montagut, Umbert per Montpalau, Guillem Bernat
de Queralt per Gurb i Sallent, i així molts d’altres. En tot cas,
2. ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm. 297. Documents, 125.