Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 191
podien acceptar que el poder demiúrgic de Reverter l’heretessin
els seus descendents per línia masculina, el que anomenen al
Marroc ulad siyyid, “fills del siyyid” que, com a tals, se’ls considera
administradors de la santedat del sant; en aquest cas Berenguer
Reverter, que durant més de vint anys farà el mateix camí que
el seu pare. La baraka de Reverter s’havia d’evitar per tots els
mitjans.
L’historiador i viatger Al-Baydaq va insinuar diverses vegades
que Reverter era un home d’instints assassins, la qual cosa
significava, dit d’una altra manera, que era incapaç d’assumir els
valors siyyid. Fins i tot es va atrevir a reproduir una carta seva
adreçada a ‘Abd al-Mu’min en què aconsellava al santó almohade,
després d’haver sabut que la tribu rifenya l’havia traït: “¡Mata’ls,
que Al·là els extermini! Han traït els seus germans. ¿Com vols que
no et traeixin a tu?” Altres cronistes van anar encara més lluny
tot afirmant que les seves campanyes s’havien distingit per aquesta
filosofia de terror i mort. Ibn Jaldūn, per exemple, en va ser un. Va
reflexionar a fons sobre la mort de Reverter en uns anys en què
el complex siyyid era, per a molts marroquins, des dels berebers
de la muntanya fins als grangers de les terres baixes, passant
pels artesans urbans, mercaders i funcionaris, el centre de la vida
musulmana; i era evident que aquell “noble decurió de Catalunya”
no podia formar part de la genealogia sagrada dels homes sants
de l’islam. Ibn Jaldūn es trobava en el típic destret ideològic a què
tot historiador, en revisar el passat, s’ha d’enfrontar quan troba
alguns detalls poc clars per al conjunt de la seva obra.
La descripció de la vida dels berebers del nord d’Àfrica es va
fer a partir de la seva davallada fins a esdevenir una força decisiva
en la història universal. ¿Quin protagonisme va tenir Reverter en tot
això? Per aquesta raó la descripció de la seva agonia és interessada.
Per a Ibn Jaldūn, Reverter va acceptar el repte dels Banú Sanūn i
els Zanāta i en el combat va ser fet presoner, i més tard crucificat,
morint com un màrtir cristià. L’ortodòxia alcorànica emana del
fons d’aquesta interpretació. Només els musulmans formen part de
l’islam. Un estranger mai no ho pot ser, i menys encara aspirar al
complex siyyid esdevenint un home sant. Em demano què hauria
pensat Reverter de totes aquestes interpretacions.
He mirat de reconstruir els darrers instants de la vida de
Reverter. El seu fidel vassall Robert va ser segurament l’únic
testimoni de la seva agonia, així com alguns supervivents del
frustrat atac al puig de Temi: un grup fúnebre envoltant un