Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

124 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
historiografia fins als darrers anys i que negligeix els pocs indicis
que tenim per poder comprendre-la veritablement.
El 5 de juliol de 1052, Mir Geribert i la seva muller Guisla
duen a terme un acord (convenientia) amb l’abat Mir del monestir
de Sant Sebastià del Penedès, que depèn directament dels monjos
de Sant Víctor de Marsella, els quals fecerunt venire in Monasterio
Sancti Sebastiani ab servitium Dei omnipotente et Sancti Sebastiani,
et ut ordinem sancti Benedicti, ipsi monachi cum timore et amore
Dei in eodem loco... 4
Mir Geribert va utilitzar aquesta convenientia per destacar les
diferències culturals que hi havia entre Sant Víctor de Marsella
i els monestirs sota el control dels homes d’Oliba, Ripoll, Sant
Pere de Rodes, Montserrat, sobretot pel que fa a la concepció
de la violència com a subjecte social. No es podien assumir a la
frontera els ideals de pau i treva de Déu promoguts per Oliba, i
més encara si tenim en compte el risc que suposava la presència
dels genets musulmans a Tortosa i en d’altres indrets fronterers.
Aquestes diferències doctrinals van palesar-se a mesura que la
reforma de l’Església anava madurant l’ideal de guerra santa, de
croada, com l’única relació possible amb l’islam. 5
La cançó de gesta va néixer en aquest món de col·lisió tràgica.
De la mateixa manera que els poemes llatins glorificaven el nom
d’un emperador (i el poema d’Ermold el Negre sobre la conquesta
de Barcelona del 801 continuava sent el principal referent), les
cançons també enfonsen les seves arrels en la cultura de la guerra
contra l’islam. Els herois, de vegades, són inadaptats, però tenen
raó. A Barcelona, emperò, Ramon Berenguer I no pensa d’aquesta
manera; ha apostat obertament per Ganeló en contra d’aquesta
mena de Roland que és Mir. És el destí dels polítics, el mateix
del bisbe Adalberó de Laon quan va decidir ajudar Robert com
a rei de França en un famós carmen. 6
¿Què es pot fer davant la dissidència? Ramon Berenguer I
oposa a Mir Geribert les exigències de la ciutat de Barcelona,
4. Cartulaire de Saint Victor. Documents, 78.
5. E. WERNER, Die gesellschaftlichen Grundlagen der Klosterreformim 11. Jarhundert,
Leipzig-Berlín, Deutscher Verlag der Wissenschaften, 1953, p. 88-102; en particular
p. 92 sobre el paper del monestir de Sant Sebastià del Penedès.
6. Les Les circumstàncies d’aquest fet es poden poden seguir amb tota mena de detalls a
l’exemplar investigació de G. DUBY, Les trois ordres ou l’imaginaire du féodalisme. París,
Gallimard, 1978. Vegeu en particular p. 202.