Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 109
comtessa vídua Guisla i Udalard es va consumar. Guislabert va
imposar al seu nebot que la regularitat i la decència fossin constants.
Va aplicar a Udalard les regles del seu propi capteniment:
l’acceptació de la caritas matrimonial com a norma de conducta.
Semblava que aquesta decisió va agradar a Guisla, espantada en un
primer moment per la fama d’aventurer del seu segon marit. A la
Barcelona dels anys quaranta del segle XI no es va esdevenir aquell
fenomen que en altres parts d’Europa va sotmetre més estretament
la condició femenina a la masculina i que, en opinió de Georges
Duby, “va avivar el terror secret que les esposes inspiraven als
seus marits. Por d’una revenja encoberta a través de l’adulteri i
de l’assassinat”. 8 Això mai no es va esdevenir entre Guisla i el seu
marit, ni tan sols en els mals moments. Prou sabia que Udalard
sempre va ser l’home de la revolta urbana contra la casa comtal,
el busca-raons de la frontera, Roland, i li hauria sorprès que, nou
segles més tard, un historiador hagués invitat els seus lectors a
imaginar un “cavaller del segle XI tremolant, farcit de sospites, al
costat d’aquesta Eva que cada nit es reuneix amb ell al llit, de
la qual no està segur si sap complaure la seva insaciable cobdícia,
que segurament l’enganya i que, potser aquella mateixa nit,
l’ofegarà sota el coixí, mentre dorm”. Una bella descripció d’un fet
que mai va passar pel cap de Guisla i possiblement tampoc pel
de les dones que ella va tractar i va conèixer, fossin dames de la
bona societat barcelonina o, simplement, abnegades mullers dels
comerciants, artesans, mercaders, llauradors, homes de negoci,
que se sentien orgullosos de signar al costat de les seves dones
en tots els documents públics, que feien palès el seu treball i la
seva dedicació.
Més que els contes de terror afavorits per una literatura
monàstica, escenaris d’una renovable escenografia contra el matrimoni
que enfonsa les seves arrels en la renúncia al cos d’acord
amb la patrística, 9 la caritas matrimonial instal·lada a Barcelona
al segle XI és el secret encara no desxifrat de la societat d’aquell
temps, la prefiguració d’un model cortès que espera aprofundir
encara molt més en les relacions positives i amables entre els
homes i les dones. La caritas és la primera i victoriosa venjança
8. G. DUBY, Le chevalier..., p. 115.
9. P. BROWN, The Body and Society. Men, Women and Sexual Renunctiation in
Early Christianity. Nova York, Columbia University Press, 1988.