Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

El vescomte Udalard Bernat
APRENDRE PER MILLORAR
9
In armis enim ab infantia nutritus fuit, deia Orderlic Vital
d’alguns d’aquells nois com el nostre Udalard Bernat. 1 Si el jove
que, amb el temps, esdevindria vescomte de Barcelona, com el
seu avi Udalard, hagués nascut al call de Barcelona i hagués estat
circumcidat per algun oncle matern, rabí de la comunitat, no hauria
quedat marcat d’una manera tan clara com ho va ser Udalard
Bernat, gairebé un infant, en entrar a formar part d’aquella educació
cavalleresca que s’atorgava a uns quants vailets privilegiats
de la noblesa territorial. Les cavalcatas a la frontera esdevenien
de vegades molestes, tot i que no tant com les hostes, però eren
necessàries, fins i tot imprescindibles en una societat en què la
guerra era la vida mateixa. Cent anys abans, cavalcatas com les
que el jove Udalard feia tan sovint havien garantit l’avenir de la
família. ¿Què es podia fer en la turbulenta dècada de 1030 sinó
jugar al joc del pillatge? 2 A Udalard no li van demanar parer,
en realitat no li demanaven a ningú si volia o no volia fer una
cosa com aquella: formava part del seu destí social i també de
la seva educació. Encara avui, quan li seguim les passes, amb les
dificultats habituals atesa l’escassa informació sobre l’adolescència
provinent de la literatura, ens continua sorprenent la sort que va
tenir. Probablement cap home nascut l’any en què ell ho va fer
1. CHIBNALL, M. (ed. i trans.), The Ecclesiastical History of Orderic Vitalis. Oxford,
Oxford Medieval Text, 6 vols. 1969-1980, vol. 4, p. 80.
2. Un joc social que era, a més a més, el fonament del que Lester K. Little va
denominar amb gran encert “economia del regal”. Vegeu L. K. LITTLE, Pobreza voluntaria
y economía de beneficio en la Europa Medieval. Madrid, Taurus, 1980.