Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

86 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
Berengarius, supradictus comes, donet propter ipsa espadam
Ermengaudo comiti quinque milia solidos de argento kacimi
de Hispana aut centum uncias auri aut in rebus aliis valentibus
supradictos quinque milia solidos aut centum uncias
auri; et Ermengaudus reddat ipsam espadam predictam ad
Berengarium predictum aut ad eius supradictum filium aut de
predicti Berengarii missum, sine enganno predicti Berengarii.
Et de hac re Ermengaudus predictum aud ad eius supradictum
filium aud ad predicti Berengarii missum, sine enganno
predicti Berengarii. Et de hac re Ermengaudus predictus dicat
ad Berengarium iam dictum suum dictum firmissimum. Et si
non potuerit habere Berengarius iam dictus ipsam espadam
predictam, donet modo et statim ad Ermengaudum dictum
duo milia solidos de argento kacimi de Ispania, aut duo milia
solidatas in re valente predictum argentum ad precium
Deusdedit episcope et Gilaberti Odolardi...
¿Com havia nascut la relació entre el bisbe Deudat, el levita
Guislabert i el comte d’Urgell que Flórez i Villanueva van mirar
d’ocultar? Aquesta relació és el fruit d’una prolongada memòria
familiar. Guislabert subratlla en aquest gest, i ho farà d’altres vegades,
el respecte de la família per l’oncle Adalbert, que va acompanyar
el pare de l’actual comte d’Urgell en la famosa expedició
a Còrdova de 1010 en què tots dos van trobar una mort heroica,
pròpia d’una cançó de gesta que mai no es va compondre. Així
mateix, és conscient que el seu cosí, el jove comte d’Urgell, sentia
un immens respecte per Riquilda, la germana del seu pare, i se’n
sent molt orgullós, tan gran és l’amor que té per la seva mare.
Suposo que tots dos enraonaven sovint i imagino Guislabert donant
alguns consells al seu cosí sobre les jugades que havia de
fer a la frontera. Havia d’assegurar-se el seu suport en un possible
conflicte amb Berenguer Ramon, un partidari decidit de la línia
política de la seva mare Ermessenda. N’hi havia prou amb veure
la situació a Barcelona per adonar-se del perill que suposava per
a la família dels vescomtes estar mancats de l’ajut d’un home com
el jove i agosarat Ermengol II, conegut com “el Pelegrí”.
La paradoxa de la vida de Guislabert és que ha de mantenir
viva la memòria de Ramon Borrell i d’Ermengol en una època en
què la transmissió d’aquestes gestes heroiques s’havia interromput,
en part, gràcies a la ideologia procedent de les assemblees
de pau i treva de Déu. Per aquest motiu se sent persuadit que li
cal formar part del selecte grup eclesiàstic del país, si aspira a