Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 203
expansions personals. Unes quantes acotacions ens permeten fixar
aquestes dues preocupacions amb la mateixa vivesa que els relats
de ficció de l’època.
Quan Berenguer Reverter parla del seu pare deixa anar un
comentari que crida poderosament l’atenció
set si pater meus Berengarius Revertarii redierit in hanc
patria vel etiam permaneat in illa in qua modo est, vel in
alia ubicumque que sit de mea vita et post obitum deum
ipse sit dominus et potens totius predicti honoris et haberi et
faciendum suma voluntatem sine omni contradiccione ullius
persone, hominis vel femine, et post eius obitum sit sicut
superius scriptum est. 3
El comentari “si el seu pare tornés” descriu el comportament d’un
individu en un ambient social concret, qualsevol infracció de la
veritat queda anul·lada i és moralment inacceptable, però quan
Berenguer de la Guàrdia enfoca la mirada cap al que el seu pare
feia al Marroc ja no s’imposa com a necessitat l’obligació d’explicarho
al document. Es mostra indiferent respecte als altres en una
causa que ell mateix és a punt d’abraçar. Després és el torn de
la seva mare, a qui ha vist capficada després d’haver marxat el
seu pare en 1167, d’això feia més de quinze anys. Potser havia
tingut notícies seves a través de cartes, una pràctica habitual del
seu avi Reverter, tot i que, ara per ara, no han aparegut. Potser
s’hi deia que no tenia cap intenció de tornar a la terra dels seus
avantpassats. Li agradava el Marroc i s’havia convertit a l’islam
com el seu germà Alí. Això no es pot saber del cert, però hi ha
un indici precisament en la reacció de la seva muller Ermessenda,
la qual, durant aquells anys, va dubtar si s’havia de convertir a
aquella religió i anar al costat del seu marit com assenyala el seu
fill Berenguer de la Guàrdia en dir que si ipsa (es refereix a la
mare) voluerit se dare aliquid eius religioni… rebi cent morabatins
i les rendes del castell Nou. Probablement per finançar el viatge al
Marroc per retrobar-se amb l’espòs. Ignoro si ho va fer finalment:
aquesta és una bona història per fer-ne una novel·la, però jo haig
d’aturar-me aquí, al llindar d’uns fets que potser van passar.
L’afer va restar pendent durant cinc anys i alguns mesos. El
18 d’octubre de 1187 Berenguer de la Guàrdia va tornar a redactar
un segon testament ja que pergo in Spania ad regem de Marrocs.
3. . ACA, perg. Alfons I, núm. 338. Documents, 196.