Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 195
el segle XII, el principi genealògic que feia prevaldre el sentit de la
dinastia, és a dir, de la successió masculina de pare a fill baró.
Sembla que la cosa el va afectar profundament. De moment no
va dir res, però es va sentir humiliat quan Berenguer Reverter li
va fer signar la ratificació d’una vella donació que fecit proavus
meus Udalardus vicecomes cenobio Sancti Cucuphati Octaviensis. 2 El
monjo Arnau, redactor del document, havia separat la genealogia
principal que connectava el donador amb el seu besavi Udalard del
llinatge secundari, el que procedia de les aliances establertes per
Gelabert Udalard amb el seu castlà Guillem Ramon. En avançar
una generació en el record de la família, Berenguer Reverter en va
expulsar el seu cosí Guillem de la Guàrdia ja que en aquell temps
encara no s’havia integrat. A més a més, negava la possibilitat que
Guillem Ramon, el pare de Guillem de la Guàrdia, hagués pogut
ser adoptat pel vescomte. Una pràctica que s’anava imposant en
una societat cada vegada més atreta pel dret romà.
Guillem de la Guàrdia va suportar malament la nova situació.
La ràbia se’l va endur a la tomba quan encara no s’havien complert
tres anys d’aquell fet. En el testament mostra aquest descontentament
cap al vescomte, no només allunyant el seu fill Guillem de l’herència,
que la lliura al seu fill Ferrer, sinó que situa la seva vídua Dolça
sota la tutela del comte Ramon Berenguer IV, del senescal Guillem
Ramon, de Guerau Alemany i de Ramon de Manresa. No esmenta
en cap moment el seu cosí Berenguer Reverter que, en certa manera,
era el seu senyor natural atès que era el cap del llinatge al qual
pertanyia. Posava punt i final a la seva desgraciada vida amb un
gest sense dignitat. Malaurada fi per a un pobre home. Estúpid de
jove, indigne de gran. Una desgràcia.
BERENGUER REVERTER, UN CAVALLER ENTRE DOS MONS
Berenguer Reverter, el fill gran del vescomte Reverter, que
compartia amb el seu pare la passió pel Marroc i la vida amb els
almoràvits, era un jove alt i pàl·lid, li agradava dur roba beduïna
i escoltar els vells relats del desert. Tenia la inequívoca marca del
llinatge vescomtal: era valent, agosarat, generós, de vegades cruel,
sempre disposat a la brega, amic dels seus amics, amb unes gotes
de melangia com el seu besavi Udalard II; es va sentir realment
desemparat amb la pèrdua del pare, amb qui havia compartit
2. ACA, Monacals, Cartulari de Sant Cugat, fol. 210r-v. Documents, 180.