Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 181
èpoques. Eren al llindar d’una nova dimensió de les relacions
humanes que va fer que alguns aristòcrates sentissin veritable
passió per entrar en un orde militar per combatre a Palestina.
El 25 de maig de 1135 Berenguer de Terrassa i Bernat de
Claramunt laudamus et donamus tibi Reverter ipsum mansum et
ipsum honorem qui fuit patris tui Gelabert; et quia tu Reverter vadis
in Jherusalen damus tibi licentiam dimitere hoc totum cui volueris
uni ex fratribus tuis. 2 ¿Era sincer o, per contra, simplement era
un gest per ocultar les seves veritables intencions que consistien
a tornar al Marroc al costat del seu amic Alí? No ho puc pas
saber.
Sospito que durant alguns mesos Reverter vacil·la, tempteja
les dues possibilitats que té al davant (la de quedar-se ni tan
sols la sospesa): marxar a Palestina com un croat més o tornar
al Marroc. A tots dos llocs l’esperava la guerra, però era molt
diferent lluitar contra els kurds i els turcs a la riba de l’Orontes
que contra els almohades a l’Atles. No és la fe el que fa al bon
cavaller sinó l’amistat. ¿Què és el que va decidir un camí i no
un altre? És molt difícil d’escatir-ho. Però potser en aquesta
decisió hi va tenir a veure l’incident del qual es va parlar més
a Barcelona aquell any. Tot havia començat amb el divorci de
Beatriu, filla del potentat Berenguer de Montcada, del seu brillant
marit Guillem Ramon, senescal de Ramon Berenguer IV. Els
motius van ser debatuts en un tribunal eclesiàstic presidit per
Oleguer, sempre disposat a servir el comte de Barcelona. Com
és habitual, el motiu de la discòrdia va ser la tutela del fill
Guillem Ramon de Montcada i l’usdefruit de les propietats de la
família. Un judici salomònic. El fill per al pare, la hisenda per
a la mare. I així l’11 d’octubre de 1135, Ramon Berenguer IV
arribava a un acord amb Guillem de Sant Martí, segons el qual
concedit naque et laudat … dompnam Beatriucem in uxorem et
donat ei ipsum honores de Montcada sicut resonat in convenientiis
et sacramentalibus scriptis et firmatis inter ipsam Beatricem et
Guilelmum Raimundu Dapiferum.
Reverter va descobrir de seguida que hi havia veritables
interessos polítics ocults darrere d’aquest fulletó d’una dona entre
dos homes, un dels quals era el seu parent: Guillem de Sant
Martí era besnét de Mir Geribert, el cosí díscol de la seva besàvia
2. ACB, LA, vol. III, fol. 50v, núm. 147. Documents, 169.