Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

L’ACCIÓ
10
Política i prou
Tornem a la política. Al segle XI, la vida política, com l’art
èpic, endinsa les seves arrels en l’acció. A Barcelona, a finals dels
anys quaranta, la tensió entre el comte i el clan dels vescomtes
s’havia apaivagat considerablement gràcies al doble matrimoni de
Mir Geribert amb Guisla de Besora i d’Udalard Bernat amb Guisla
de Lluçà. Els acords entre Guislabert i Gombau de Besora havien
creat els ponts adients per establir un consens en el si de la classe
dirigent. Mai més s’haurien de plantejar divisions entre ells, i encara
menys una insurrecció. Mancava, tanmateix, un detall. I no era
fàcil. La majoria d’edat de Sanç i Guillem, els fills que l’anterior
comte de Barcelona Berenguer Ramon I havia tingut amb Guisla,
aleshores resplendent i nova vescomtessa de Barcelona després del seu
casament amb Udalard, podia provocar greus problemes si volgués
sostenir els drets d’herència que apareixien en el testament del
seu pare. La qüestió legal a què s’havien d’enfrontar els juristes
del comte era, alhora, senzilla i complicada. Senzilla perquè era
impossible renunciar a un territori d’acord amb el nou ideari
polític. Si algú hi havia de sortir perdent no havia de ser l’autoritat
pública; i era complicada perquè això volia dir estendre un principi
a la resta de famílies nobiliàries que, probablement, s’aixecarien
en armes en veure en perill els seus vells costums. Esmentar la
supressió dels drets de les dones vídues a l’herència dels marits
era suficient per provocar la protesta de totes les influents dames
de la regió que, des de feia segles, controlaven les propietats amb
fermesa. S’havia d’esclarir, primer de tot, si aquell era un cas
excepcional o una norma que regia per a tothom.