Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

Introducció
Aquest llibre és la història d’una família catalana dels segles
X, XI i XII: la família dels vescomtes de Barcelona, senyors
del castell de la Guàrdia de Montserrat. La major part dels seus
membres van tenir un protagonisme decisiu en la construcció de
Catalunya; avui molts ho reconeixen, però n’hi ha d’altres que ho
ignoren. Convençut que aquesta situació no havia de perllongar-se
més temps, he considerat que ha arribat el moment de fer repàs
dels èxits i dels fracassos dels seus membres més rellevants al llarg
de gairebé tres-cents anys. Aquesta tasca m’ha donat l’oportunitat
d’encarar-me amb la vida política d’aquell temps llunyà, pensant
més en la imaginació moral dels seus protagonistes que en el
sistema d’organització social que els aplega i els explica. El llibre
està adreçat, per tant, a persones que els llegui de llegir sobre els
homes i les dones del passat i sobre els factors que condicionen
la seva activitat. No opino sobre altres maneres de fer història,
incrustades sisplau per força en el món acadèmic i que, tanmateix,
convencen no pocs lectors.
Aquí he dut a terme una narració selectiva i crítica dels esdeveniments
i passions que van afectar aquesta família i no una
descripció neutral i enciclopèdica del seu patrimoni. Les divisions
d’aquest llibre estan emmarcades per tres moments cabdals de
l’esdevenir de la família vescomtal, que s’adeqüen al subtil comentari
de François de Chateaubriand a les Memòries d’ultratomba:
“l’aristocràcia té tres èpoques successives: l’època de la superioritat,
l’època dels privilegis i l’època de les vanitats. Quan surt de la
primera, degenera en la segona i es consumeix en la darrera.”