Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

LA DISCRETA GERBERGA
2
Orgull familiar
Gerberga, muller de Guitard i principal referència de la família
vescomtal de Barcelona, a la darreria del segle X, regnava
en aquell casal vora el vell port, a la falda de Montjuïc. Nasqué
noble i va contraure matrimoni amb l’hàbil guerrer només pel
prestigi del poder polític a la Barcelona de l’últim terç del segle
X i per formar part d’una poderosa família, per bé que mai no
permetia que ningú oblidés que la nobilitas, sobretot, provenia
d’ella. Els homes del clan exercien la potestas al territori, però ella
en mantenia l’auctoritas, basada en l’herència d’un antic llinatge i
en l’obligació de defensar el seu honor per damunt de qualsevol
altra cosa. 1 El seu nom era prestigiós, exclusiu de les grans dames.
A la regió, era molt coneguda la reina Gerberga, la germana de
l’emperador Otó I, muller en primeres núpcies de Giselbert, duc
de Lotaríngia i, en segones, de Lluís d’Ultramar, l’avantpenúltim
rei carolingi de França; i se’n parlava bé pel seu decidit ajut a
la reconstrucció del monestir de Santa Cecília de Montserrat. 2
Mare de tres fills barons d’extraordinari futur, buscava la manera
de trobar un bon matrimoni per als dos grans, conscient que el
menut no demostrava gaire interès per casar-se i que preferia la
vida d’aventura a la frontera. Tenia l’esperança que els serveis del
1. Una visió de conjunt sobre el temperament d’aquestes dones pot veure’s en
el documentat estudi de T. VOGELSAND, Die Frau als Herrscherin in hohen Mittelalter.
Göttingen-Berlín, 1954.
2. Un perfil de la reina Gerberga i d’altres dames del segle X com ella és a
P. STADFFORD, Queens, Concubines and Dowagers. The King’s Wife in the Early Middle
Ages. Batsford Academic and Educational Ltd., Londres, 1983.