Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

146 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
catalanes aparellaren les doctrines de l’Església sobre l’origen i el
desenvolupament del poder i les pràctiques i consuetuds nascudes
del regiment de la cosa pública.” 5
El pacte entre Udalard Bernat i els comtes Ramon Berenguer
i Almodis va suscitar un nou horitzó d’expectatives que afavoria
la consolidació del país. Aquesta victòria política se celebraria
molt més endavant. Era impossible que aleshores comprenguessin
l’abast que havia d’assolir un acord semblant. La història també
és indeterminació, manca d’escatologia.
ELS FILLS DEL BISBE I ALTRES MEMBRES DE LA FAMÍLIA
Els fills de Guislabert, estrany destí d’un home i una dona
marcats per complet pel prejudici dels qui mai no van voler
comprendre que un bisbe estigués casat i amb fills. És desagradable
comprovar que alguns documents que en parlen han desaparegut.
En conservem, emperò, les còpies que va fer el pare Ribera. Aquesta
censura barroera no impedeix que ens formem una idea força
precisa de qui eren i del seu paper en la història de Barcelona.
Ens hem de remuntar al moment en què Mir Guislabert ven a la
comtessa Almodis el castell de Cabrera. La còpia del pare Ribera
diu textualment: Ego, Miro Guiliberti, clericus, qui fui Guilibert
episcopi, venditor sum tibi domne Almodi, on en realitat hauria de
dir ego, Miro Guiliberti, clericus, qui fui filius Guiliberti episcopi,
venditor sum tibi domne Almodi. 6 El pobre pare Ribera deixa de
copiar la paraula filius en veure-la prop d’episcopi: el fill d’un
bisbe. Un afer perillós. El document original va desaparèixer del
fons de la cancelleria on havia de romandre quan el va copiar el
pare Ribera. No em sembla menys greu que aquesta negligència
que, en una edició moderna de l’anomenat Arxiu Comtal, no s’hi
esmenti aquest document, certament perdut però copiat pel pare
Ribera i per Miquel Rossell en l’edició que féu del Liber feudorum
maior, que per cert no va provar de corregir en cap moment la
badada del pare benemèrit. 7 El temor a l’expressió filius episcopi
domina fins i tot dins una societat laica. L’assumpte és greu perquè
palesa el presentisme amb què s’ha intentat estudiar la família
dels vescomtes.
5. Op. cit. p. 111.
6. ACA, Libro de copias de pergaminos del padre Ribera, vol. II, p. 336-337.
Documents, 126.
7. M. ROSSELL (ed.), Liber Feudorum Maior, doc. 334.