Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 169
cap a les muralles d’aquest castell i els hi fes front. Fos com fos,
una cosa és segura: la derrota de Muh. ammad ibn al-Hādjdj.
ARSINDA, MULLER DE GUILLEM RAMON
Fet presoner Bernat Ramon, mort en combat el seu fill
gran, casada la seva filla Arsenda amb algú anomenat Bartomeu,
el vescomte Gelabert Udalard va caure en una profunda accídia.
Perdut l’interès per tot, lliura el castell de Collbató a la filla i al
seu marit, com qui s’enretira de la política. De fet va ser així.
Cada vegada intervé menys a la ciutat, i el poc que se’n sap en
aquests anys fa referència a la seva vida d’hisendat agrícola a la
Guàrdia de Montserrat. No trigà gaire a esdevenir una ombra del
que havien estat els seus avantpassats. La presència més intensa
del vescomte es troba, doncs, en el silenci de les fonts. Poc abans
de morir va voler, tanmateix, presentar un darrer combat contra
la desídia i el fracàs. Aquest combat el lliga a la sort de la seva
filla Arsenda, potser vídua del seu primer marit o simplement
divorciada.
El 30 d’abril de 1125 Gelabert Udalard fa una donació a la
seva filla Arsenda i al seu marit (viro suo) Guillem Ramon, un
home procedent d’una família de vassalls vinculats al Castro Vetulo
de la ciutat de Barcelona de omnes domos. 9 En destacaré alguns
detalls. Se cita la filla en primer lloc, per respecte a l’estatus i a
la sang, no hi ha res que indiqui que les dones estan sotmeses
als seus marits com sovint se sol afirmar. No en aquest cas, ni
en molts d’altres que afecten aquesta família i moltes d’altres de
Barcelona. La donació és part del ritual d’acceptació del marit a
la bona societat ja que el vescomte els regala unes cases i uns
obradors dins dels murs de la ciutat (infra moeniam), prop del
call i de la seu episcopal, al costat mateix de la casa de l’influent
Guillem Bernat, “moneder”. Hem d’advertir que les propietats
procedien dels avantpassats i se suggereix que han de ser per als
seus hereus. En efecte, aquest era l’ordre hereditari a les famílies
nobles. Un cop barrejades les sangs del llinatge dels vescomtes
amb el llinatge dels castlans del castell Vell de la ciutat, s’havia
d’esperar a la següent generació perquè l’aliança donés els seus
fruits, en el moment que els fills d’Arsenda fossin criats a la casa
del seu oncle matern, el vescomte de Barcelona, on van aprendre
9. ACA, perg. Ramon Berenguer III, núm. 269. Documents, 166