Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 123
d’aquells anys en què els nobles, als quals s’havia educat per tal que
organitzessin les seves terres en total independència, s’esforçaven
per entendre les noves idees polítiques d’un règim piramidal en què
el comte de Barcelona feia les funcions de rei. En un dels cercles
propers al palatium comtal, es va comentar amargament que Mir
Geribert havia venut les franqueses d’Olèrdola. El bisbe Guislabert
va suggerir que potser era una relliscada del seu fogós cosí i no
pas una rebel·lió política. El problema fou que aquesta no va ser
l’única acció censurable. També es va parlar de la cavalcada que
Bernat, un dels fills de Mir, va fer en terres d’Eramprunyà sense
llicència del comte, o dels rumors segons els quals els musulmans
de Tortosa es negaven a pagar les paries del comte per indicació
personal de Mir. Aquelles acusacions no eren pas noves. A la
dècada de 1030 havia actuat d’una manera semblant, molest per
l’actuació de la comtessa Ermessenda i dels seus amics els monjos
de Sant Cugat a propòsit de l’herència del seu sogre Guillem de
Sant Martí. En opinió de Mir Geribert, la influència eclesiàstica
encara era visible en la política del comte, sobretot després de la
mort d’Elisabet, i alhora era també responsable de la decadència de
l’antic codi moral dels guerrers de la frontera, el veritable referent
del seu pare Geribert i del seu avi Guitard. En poques paraules,
l’estil de vida dels homes del Penedès era afeblit per una invasió
cultural promoguda per les dones del sud de França.
La popularitat de Mir Geribert va créixer enormement després
de 1052. Famós per la seva manera de lluitar a la frontera, era
un home envejat per la bellesa de la seva nova i jove dona Guisla,
que li havia donat fills regularment i, entre cavalcades i batusses,
pregonava les virtuts del guerrer, unes virtuts recuperades en aquells
anys per algunes cançons de gesta que situaven la violència com a
subjecte de la vida social. 3 Per als seus homes i els camperols de
la regió va adquirir la posició d’un veritable príncep i (potser en
part perquè havien quedat endeutats amb ell) li pagaven perquè
fes de mitjancer entre els musulmans de les taifes de Tortosa o
entre ells i el comte de Barcelona. Però la veritable causa de la
desavinença entre Mir Geribert i el comte de Barcelona va ser per
un motiu ben diferent de l’habitual tòpic de la rebel·lió contra
l’autoritat pública. Una idea que ha penetrat fortament en la
3. Cf. P.
Cf. P. HAIDU, The subject of Violence. The Song of Roland and the Birth of
the State. Bloomington and Indianapolis, Indiana University Press, 1993.