Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

BERENGUER DE LA GUÀRDIA
17
El darrer vescomte recorda
Durant anys l’únic fill de Berenguer Reverter va esperar
notícies del seu pare. A l’època que comença a gestionar el
patrimoni familiar ja no és gaire jove. Berenguer de la Guàrdia
és un home taciturn, a l’ombra de la seva mare Ermessenda i
dels seus parents. No té gaire pressa a contraure matrimoni.
De fet, no es va casar mai. Estava segur que ell seria el darrer
vescomte de Barcelona tot i que el títol mai no el va fer servir
després de la desesperada i inútil defensa del seu pare. Es veia
ell mateix com a senyor del castell de la Guàrdia, tot i que
servava en la memòria les proeses dels avantpassats. En algun
altre indret hauria buscat un clergue lletrat que narrés els fets
dels vescomtes des dels temps de Guitard com van fer durant
aquells anys els comtes de Guines o els senyors d’Amboise. Hi
havia prou motius per haver-ho intentat i un ric patrimoni per
finançar el treball del clergue. No tenim notícies que ho fes, ni
tan sols que ho desitgés.
EL PACTE AMB GUILLEM II DE LA GUÀRDIA
En 1177 arriba a un acord amb el seu cosí Guillem
de la Guàrdia, que com el seu pare durant tota la vida va
mantenir disputes amb el rei i altres nobles. No en conservem
la convenientia, només el jurament de fidelitat on queda fixat
que Iuro ego Guillelmus de Guardia, filius Dulcie, femine tibi
Berengario, filius Ermmessindis femine, quod fidelis ero tibi de
corpore tuo, et de omnibus membris tuis que in ipso corpore se