Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 107
del bisbe i vescomte Guislabert. Determinades actituds semblen
haver-se-li imposat des de sempre i res del que estava passant en
aquells anys no va aconseguir alterar-les. En primer lloc, l’atenció
a les vídues dels seus amics, un gest amb el qual s’apropava a
la nova moral de l’Església reformada. A l’atenció a les vídues va
seguir l’atenció als pobres, i d’aquí va néixer un profund canvi en
l’actitud de la noblesa cap a les persones vulnerables, una mena
de retorn al cristianisme primitiu, molt més humà, atent a la part
feble del cos social. En segon lloc, aquesta atenció a les mullers
dels seus amics, es presentava com una manera de mitigar el cop
que suposava la notícia de la mort dels seus marits en el combat.
I tot sovint era així, aquests guerrers de la frontera rebien la ferida
mortal en l’escaramussa més absurda. Guislabert va ajudar
en aquest cas Eliarda, la senyora de Cervelló, probablement la
muller del seu amic Umbert de Cervelló, que era a Alhama en
aquelles dates, atorgant-li el setembre de 1040 tots els drets dels
delmes de l’església de Sant Boi de Llobregat. 7 L’Església s’estava
movent a favor d’una concepció positiva cap a les dones, sobretot
les vídues, tot i que encara sense la litúrgia que coneixerem al
cap d’uns segles.
DUES NOCES I UN FUNERAL
Un dels trets definitoris del clan dels vescomtes de Barcelona
durant els anys quaranta del segle XI és que els seus membres decideixen
prendre per muller una dona de rang que, almenys, sigui
el mateix que el seu; és a dir, que procedeixin del casal comtal
o dels seus aliats més propers. Efectivament, una de les queixes
contra Mir Geribert és que s’havia mullerat amb una dona que no
era de la seva mateixa condició. ¿Com era que el nét de Borrell II
havia fet senyora de casa seva una dona que procedia dels vicarii?
Aquesta necessitat va obligar a establir millor els objectius a
través de dos casaments.
El primer casament. Guislabert va girar els ulls cap a la família
de Gombau de Besora, un dels col·laboradors més propers
a la comtessa Ermessenda i amic d’Oliba, que tenia un patrimoni
que no feia sinó augmentar dia rere dia. Va demanar-li que atorgués
en matrimoni la seva filla Guilla (o Guisla) al seu cosí Mir
7. ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm. 43. Documents, 49.