Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

DOBLE DIGNITAT
El vescomte bisbe Guislabert
7
Al palau episcopal de Barcelona, al costat del bisbe Deudat,
que envelleix, el levita Guislabert aprèn les noves idees polítiques. 1
La bona relació entre tots dos homes era proverbial a la ciutat.
I així queda reflectit en la convinença feta pel comte Ermengol II
d’Urgell amb el comte Berenguer Ramon I de Barcelona, en la
qual s’indica que Deusdedit, episcopus Barchinonæ, et Gilibertus
Odolardi siguin homines iam dicti Ermengaudi et accipiant predictos
honores per manu eius. 2 L’onada de les bones intencions roman
enmig de la maregassa de ràtzies musulmanes a la frontera. La
causa de la guerra manté una imatge fixa en la memòria, la de
Ramon Borrell i Ermengol I cavalcant cap a Còrdova uns anys
enrere, però ara assoleix el seu significat estètic. Assistim a la
cessió de l’espasa Tisó, un gest molt significatiu, fet en uns termes
complexos que demostren el valor que té l’espasa com a símbol
del poder entre els guerrers (una espasa que acabaria, primer, en
mans de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, i després com a possessió
dels reis catalans):
Et Berengarius comes donet ipsa espadam cognominata Tizonem
ad Ermengaudum, comitem dictum, in tali conveniencia, ut
1. El 18 de febrer de 1019 el veiem signar com a Guislabertus subdiaconus.
El 18 de febrer de 1019 el veiem signar com a Guislabertus subdiaconus.
ACB, LA, vol. I, fol. 39, doc. 78. Una fórmula que es repeteix el 3 de maig de 1020
(ACB, LA, vol. I, fol. 176, doc. 464) i el 18 d’abril de 1022 (ACB, LA, vol. IV, fol.
14, doc. 44).
2. ACA, perg. Berenguer Ramon I, extrainventari núm. 2001, M. ROSELL (ed.),
Liber Feudorum Maior, doc. 157.