Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

198 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
que es proposava una xarxa de relacions de vassallatge entre el
comte i la resta de nobles del territori.
El jurament de fidelitat, redactat poc després de la venda,
el 28 de juliol de 1157, per un escrivà de la família Poncii scribe
qui hoc scripsit in ipso castro de Guardia situa les relacions entre
Berenguer Reverter i Ramon Berenguer IV on aquest darrer volia:
Iuro ego Berengarius Reverter, filius Arsendis femine, quod fidelid
ero ad te Raimundum, comitem Barchinonensem, Aragonensium
principem ... De illo castro de Guardia de Montserrat. 3
Aquest sacramentum té un interès extrem. Entra en escena
el príncep les decisions del qual tenen prelació sobre totes les
altres en les estructures de poder que es van creant a Catalunya
en la dècada de 1150. Desimboltament, Ramon Berenguer IV situa
l’exigència del jurament de fidelitat per davant de l’acord (de la
convenientia). No nega pas que es faci, però primer Berenguer
Reverter ha d’acceptar el nou ordre polític creat durant la seva
absència al Marroc: no hi haurà reclamacions dels vells drets del
seu avi o besavi sobre el castell Vell de la ciutat. Li cal convèncer-lo
que els “vells temps” no tornaran mai més i que ha de renunciar
al títol de vescomte que, tanmateix, veiem que l’utilitza en una
donació al monestir de Sant Cugat on no dubta a identificar-se com
a ego Berengarius Revertarius, vicecomes, de ipsa Guardia. Ramon
Berenguer IV no li nega pas el títol, però li prohibeix que el faci
servir en la convenientia amb ell. Bloqueja el reconeixement públic:
l’escrivà Pere de Corron no el podrà fer servir i per això anota
que hec est convenientia que est facta inter domnus Raimundum
Berengarii, comitem Barchinonensem, principem Aragonensem, et
Berengarium de ipsa Guardia, filium condan Revertarii vicecomitis.
Aquesta és la forma amb què la casa comtal s’adreça a Berenguer
Reverter i serà la que ell adoptarà a partir d’aleshores. No li plau
gens, però reconeix que no hi pot fer res.
Així, el 3 d’abril de 1160, en la donació que fa al senescal
Guillem Ramon, adopta la forma políticament correcta de Berengarius
de Za Guardia, filius Reverter; 4 i el mateix passa uns mesos més
tard en la donació a un dels domèstics més estimats, Arnau de
Montserrat, en què simplement es fa dir Berengarius Reverter. 5
Canvis a l’hora d’escriure el nom que deixen entreveure un cert
3. ACA, perg. Ramon Berenguer IV, núm. 311. Documents, 183.
4. ACA, perg. Ramon Berenguer IV, núm. 332. Documents, 189.
5. AAM, Fons de Sant Cugat del Vallès, perg. 166. Documents, 190.