Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

192 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
moribund al segle XII servia per escoltar la seva darrera voluntat
i després traslladar-la a algun escrivà que en deixava constància
escrita. Però no he trobat el document on es va registrar el seu
testament sacramental.
El fill primogènit Berenguer Reverter va rebre del seu pare
una doble herència: la material, que consistia en el ric patrimoni
de la família vescomtal de Barcelona i que, aleshores, administrava
el seu cosí Guillem de la Guàrdia, i l’espiritual, la garantia de
ser l’hereu d’un home sant de l’islam, d’un guerrer que havia
obtingut la baraka, d’un home-fetitxe que era recordat en els ribat
almoràvits com el company, l’amic, el confident del gran emir
dels musulmans.
¿Qui va anar al seu enterrament? És probable que la seva dona
Arsenda, però ignoro si la seva filla Dolça i el seu marit Guillem de
la Guàrdia van traslladar-se al Marroc des de Barcelona. La notícia,
tanmateix, es va estendre per Catalunya i Ramon Berenguer IV la
va transmetre a la seva germana Berenguera, muller d’Alfons VII
de Castella, d’aquesta manera l’autor de la crònica de l’emperador
es va fer ressò de la tristesa a tota la cristiandat per la mort del
vescomte.
No es pot saber res més de la mort de Reverter que, sens
dubte, és exemplar i peregrina i ha de ser jutjada pel lector sense
els prejudicis dels cronistes del passat. És la mort d’un home viatger
en terra estranya que va voler interioritzar a fons la cultura de
l’altre sense menyscapte de la pròpia.