Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

TEMPS DE RECONSTRUCCIÓ
4
Continuïtat del llinatge
Van ser anys de reconstrucció. Sorprèn l’escala i el ritme de
la restauració dels edificis malmesos per l’atac musulmà. En pocs
anys la zona del port va ser escenari d’una gran activitat, enèrgica
i, tan bon punt el castell va tornar a enlairar-se, la ciutat va quedar
inundada de fusters i mestres d’obres. El famós comentari de
l’abadessa de Sant Pere de les Puelles, Adelaida, també anomenada
Bonafilla, germana de Riquilda, dóna forma definitiva al mite de
la reconstrucció d’una ciutat assolada anys enrere per un atac
devastador: permuta unes terres que pertanyen al seu monestir
propter necessitatem de restauracione ecclesie, qui fuit dissipata a
sarracenis in anno quod fuit Barchinona dextructa. 1
Gràcies a aquest comentari, la llegenda de la destrucció de
la ciutat va ocupar un lloc en la memòria barcelonina. S’hi va
fundar una litúrgia del sacrifici d’aquells que havien mort per
una bona causa. Una mena de lletania fomentada per monjos i
monges contra els enemics de la fe, com si els fes por que la gent
pogués oblidar el que havia passat si no s’insistia en el memorial
de greuges. En la imaginació popular, la reconstrucció de la ciutat,
des de la platja fins a la muntanya, tenia un deix escatològic. Era
l’única manera d’explicar una ciutat bastida novament entre les
cendres que havia deixat el foc de l’islam. La idea d’una capital
fermament fonamentada en el terreny era la base del mite de
Barcelona com a cap i casal d’una natio predestinada, que havia
1. ACA, pergamins Borrell II, núm. 44 (ed. Udina 212).