Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 17
lacions amb ells. No descarto que algun dia un investigador més
afortunat o més solvent trobi aquest arxiu; però mentre això no
s’esdevingui he decidit de reunir aquests pocs documents i m’he
disposat a estudiar, a partir d’ells, alguns detalls de la història de
la família vescomtal de Barcelona, convençut que la veritat dels
fets que apareixen en aquests escrits no és el mateix que la veritat
dels significats que podem extreure’n si fem ús de l’antropologia
interpretativa.
Els documents són escassos i poc reveladors. Estan construïts
amb fórmules jurídiques forjades en la tradició legal romana i
goda, en els quals les maneres de figuració són limitades i afecten
tan sols les qüestions de l’estatut social dels actors o dels
testimonis i en alguns casos de les formes del valor d’una terra.
A més, tenim encara una altra dificultat que no és irrellevant.
En els documents dels segles X al XIII és habitual designar els
individus —és el cas dels homes— amb el seu nom i el nom del
pare, com per exemple “Ramon Berenguer”, és a dir, Ramon, fill
de Berenguer, o “Ricard Guillem”, Ricard, fill de Guillem; i en
el cas de les dones, només amb un nom, com “Ermengarda”,
“Ermessenda” o “Guisla”. Hi ha dotzenes d’homònims. La llibertat
dels copistes tampoc no afavoreix la feina ja que un mateix
nom s’escriu de diverses maneres. Així podem trobar “Riquilda”,
“Riquilde”, “Richel” o “Riquel” per anomenar la mateixa dona, tot
i que de vegades costi adonar-se’n. La proliferació d’edicions de
textos ens convida a pensar en la paradoxa que suposa acumular
una immensa informació i, alhora, aprofundir cada vegada més
en l’embolic suscitat per aquest garbuix de dades inconnexes i
de vegades contradictòries. Amb aquestes pobres informacions he
hagut de construir les genealogies i les estratègies matrimonials
d’un grup d’homes i dones durant gairebé tres-cents anys. Una
tasca prèvia i necessària si es vol confegir el teixit dels esdeveniments.
Cada vegada que els homes anaven adquirint identitat
personal es revelava millor el perfil de la família i de la societat
en la qual va viure. En conjunt, aquests documents parlen tant de
la moral dels guerrers com dels esdeveniments, les personalitats,
les institucions que expressen aquesta moral en formes concretes
que apuntalen la família. Al darrere de les seves accions, he
mirat de percebre la voluntat que les va impulsar, és a dir, el
factor humà inherent a la història. Aquest descobriment, possible
gràcies a la forma de lectura dels documents que aquí proposo,
allibera la història d’un positivisme buit i permet a l’historiador