Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

178 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
principis d’“emoció religiosa” des del ribat almoràvit per part
dels almohades. Aquest va ser el llegat d’Alí, però també el de
Reverter: amics de l’ànima i companys d’armes malgrat les diferències
de cultura religiosa.
LA CAMPANYA DEL GRAN ATLES
Val la pena seguir de ben a prop Reverter en la campanya
del Gran Atles des del 516 fins al 520, 1122-1126 segons el
calendari europeu, ja que un home que desconeixia la geografia
marroquina va triomfar on havia fracassat abans ‘Alí ibn Tabaza
al-Lamtūnī, el millor general d’Alí ibn Yús.suf. El que Reverter va
proposar, i que es va acceptar sense gosar badar boca, és el que
hem vist molt sovint a la geografia europea: l’ús de les cavalcades,
l’exhibició de la força militar d’un esquadró de cavalleria amb el
propòsit d’acovardir els indecisos, de castigar els tebis i d’executar
els capitostos. Aquesta política de repressió va afavorir l’estat de
guerra a la regió, indispensable per a la promulgació de mesures
extremes, una cosa que Alí ibn Yús.suf va aconsellar als seus visirs
de les províncies. Quan l’autor del Nazm al-yumān, la millor font
sobre aquesta campanya, insinua que els èxits militars almoràvits
van reforçar la legitimitat islàmica dels almohades, manipula la
realitat al servei dels seus patrons. Segons Ibn al-Athīr, Ibn Tūmart
va qualificar Reverter de zaradjina (un famós ocell negre d’ales
blanques), volia expressar així que era un home vestit de blanc
però amb un cor ben negre.
Una metàfora adient. ¿Va anomenar-lo amb aquest qualificatiu
per la seva participació en la matança d’Iyīllīz d’Hagra? Les fonts no
es posen d’acord. Les ordres van ser donades pel general Ibrahīm
ibn Ta‘ayyāšt d’acord amb els plans d’Alí ibn Yús.suf, però alguns
cronistes assenyalen que Reverter tenia seriosos dubtes sobre la
validesa del carnatge com a forma de persuasió. Una cosa era
patrullar el territori atacant camperols i pastors i una altra molt
diferent era entrar en un poblat i passar a fil d’espasa tota la
població, incloses les dones i les criatures.
La resta de la campanya va tenir el mateix to i Reverter va
haver d’acceptar, com més aviat millor, la forma de fer la guerra
dels almoràvits. Després de diversos setges sagnants, el pitjor de tots
va ser sens dubte contra els Hintāta, va aconseguir assumir aquest
costat fosc de la vida durant la penible marxa cap a Tīnmallal.
Des d’aquell moment Reverter va encarnar la Nèmesi que mata i