Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

166 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
Provença assegurava la creació d’un front marítim que facilitaria
l’exportació dels productes elaborats a la ciutat, especialment el
vi. Ramon Berenguer III va buscar aliats entre els nobles de la
seva generació. El més amatent va ser Jordà de Sant Martí, fill
i hereu d’Arnau Mir, nét de Mir Geribert, un home molt diferent
del seu avi, que el 30 de novembre de 1112 aconseguia un acord
(convenientia) amb els comtes Ramon Berenguer i Dolça davant
l’atenta mirada del seu “cosí” el vescomte Gelabert Udalard, que
signa com a primer testimoni ja que cal, sobretot, establir alguns
drets que el cap de la família vescomtal sempre s’havia reservat.
El punt delicat diu així:
De castro vero Barchinonensi super portam merchatalem quod
vocant Castellum Vetus convenio ego, prenominatus Iordanus,
vobis, prescipto comiti et prefatre comitisse, dare et facere
omnes convenientias et potestades de me et de castellanis
ipsius castelli quas convenit et fecit olim vicecomes prefate
civitatis Barchinone Raimundo Berengarii comite et Almodis
comitisse, avis tuis, sicut scriptum est in convenientis quas
prefatus vicecomes fecit illis et manu propria firmavit et in
sacramentalis que illis fecit et iuravit. 7
El canvi de responsable del castell Vell de la ciutat i dels drets
del mercat no va ser ben rebut entre els castellans i els veguers.
Per cap d’any la situació va esdevenir realment confusa, i el que
sabem és un pàl·lid reflex del que realment deuria passar. Era un
conflicte de competències, però alhora també de sobirania sobre
els portatges i altres drets de la duana. El cas és que la inimicicie
de Berenguer Ramon, veguer del castell Vell de Barcelona, amb
Ramon Berenguer III va ser tan rellevant que el comte no va tenir
més remei que cridar-lo a capítol. L’indòmit veguer s’hi va negar, i
això va provocar una aïrada reacció de Ramon Berenguer III que
l’escrivà anota acuradament perquè en aquelles línies es palesa
una nova concepció del poder públic:
Deinde, quia ipse Berengarius noluit venire ad iusticiam per
ipsum comitem filiis Arberti, qui fuerat vicarious ipsius castri,
expulit Berengarium de ipsa honore et dedit illum Raimundo
Renardi et Guillelmo, fratri eius, qui agebant causam pro
filiis Arberti, et propter hoc Berengarius et sui forifecerunt
multum comiti.
7. ACA, perg. Ramon Berenguer III, núm. 159. Documents, 160.