Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 183
cap Zanāta que va desertar dels seus parents. La concentració de
les forces almoràvits era molt superior a la dels almohades. La
victòria semblava fàcil. Poc després d’arribar a Fes, procedent de
Mequinez, i abans d’emprendre l’assalt al fortí almohade, Reverter
va escriure a Ramon Berenguer IV una carta que es conserva
entre els pergamins de la seva família a la cancelleria de l’arxiu
de la Corona d’Aragó. Tot i que no porta data, un cop analitzada
se’n pot saber l’any. 4
La carta està escrita amb un estil tan obscur que de vegades
he arribat a pensar que és un esborrany o un manuscrit descartat,
però una lectura interpretativa m’ha fet canviar d’opinió i considerar
que la seva prosa reflecteix la manera de pensar de Reverter: una
sèrie al·lucinant d’abismes. La dificultat és aquesta i no una altra,
no és possible interpretar uns abismes mentals de fa vuit-cents
anys, tot i que existeixen detalls que evoquen el caràcter d’un home
turmentat, ple de dubtes sobre la vida, inquiet per l’avenir del
seu llinatge, que exagera els títols de sobirania de Ramon Berenguer
IV per afalagar-lo, anomenant-lo “comte de Barcelona” però
també “rei d’Aragó”, cosa que mai no va ser ni ho va pretendre.
Però mentre buscava una explicació a aquest aparent error una
imatge es va anar obrint pas dins meu com a lector, la imatge
que Reverter dóna d’ell mateix per escrit, la d’un “home fidel, un
bon amic i un bon vassall” d’aquell a qui qualifica de “senyor i
senyor meu”, mitjançant el clàssic pleonasme de les invocacions
religioses de l’època, com en les adreçades a Jesús com a “senyor,
senyor meu”.
Una confessió escaient; a continuació resulta fàcil enfonsar-se
en el text per seguir el raonament de qui es veu ell mateix com “un
home fidel en qualsevol lloc on es trobi”, incapaç d’expressar per
escrit tota la seva preocupació pel que es veu obligat a confessar
que “us trameto Robert, el vostre home i el meu vassall, i ell us
dirà de paraula el que jo no puc pas escriure”. El motiu d’aquesta
preocupació eren els problemes suscitats per les seves terres de
Granera i d’altres indrets a Catalunya, així com les reclamacions
d’una honor a la ciutat de Barcelona que el seu pare havia rebut
de Guillem Ramon, “moneder”, un ric prestamista de la ciutat.
Confia que “quan Robert torni a mi, jo pugui saber que els meus
homes tenen la meva heretat al vostre servei”.
4. ACA, perg. Ramon Berenguer IV, núm. 7, sense data. Documents, 173.