Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

194 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
s’esdevingués calia que es complissin una sèrie de casualitats i era
necessària una perseverança ben ferma. Els fills d’Arsenda vivien
al dia tot confiant que el seu germà gran, Guillem, aconseguiria
el patrimoni del vescomte, aquell estrany personatge anomenat
Reverter que s’estimava més el Marroc que no pas Catalunya i que,
per descomptat, suscitava molt poca simpatia entre la camarilla
del comte Ramon Berenguer IV.
Finalment, van arribar les notícies del Marroc que feia temps
que esperava. El vescomte Reverter havia mort; no se’n sabia res
del seu fill Berenguer Reverter. No era gran cosa però sí que n’hi
havia prou per reclamar l’herència. Guillem de la Guàrdia es va
adreçar al comte ràpidament i li va sol·licitar que se signés un
acord entre ambdós per consolidar el seu paper de cap del llinatge
dels vescomtes de Barcelona. També va exigir l’ús del títol com
havia fet fins aleshores, però no va fer esment de les propietats
a la ciutat. Almenys en això va ser astut.
El 3 de gener de 1147, Ponç, escrivà de la cúria, redacta una
convenientia que est facta inter Raimundum, comitem Barchinonense
et Aragonensis principem, et Guillemum de Guardia, vicecomitem.
Amb fosca pedanteria, que amagava una mala consciència, es
notifica que el comte, comendat prephato Guillelmo ipsa castalania
de Apiera, sicut avus eius, Guilabertus Udalardi, melius habuit et
tenuit in vita sua. 1 No es falseja la realitat, però s’exagera la línia
hereditària fins al punt de confondre alguns historiadors moderns.
Guillem de la Guàrdia era, efectivament, nét de Gelabert Udalard,
ja que era fill de la seva filla Arsenda i del castlà de Castro Vetulo
Guillem Ramon. Però aquest document signat amb tota solemnitat
i per la pròpia mà del comte donava a entendre una cosa falsa.
Guillem de la Guàrdia no era l’hereu del títol de vescomte, ni de
les propietats: era Berenguer Reverter, que es trobava al Marroc,
viu. ¿Es pensava que mai no tornaria? ¿Aquesta era la intenció i
el desig de l’hipòcrita i insidiós vescomte Guillem?
Guillem de la Guàrdia va intervenir durant molts anys
com a autèntic vescomte de Barcelona i senyor del castell de la
Guàrdia, almenys fins a mitjan 1155, quan el seu cosí va arribar
a Barcelona i va reclamar l’herència i el títol del pare, de l’avi i
del besavi. La línia masculina es privilegiava un cop més sobre la
femenina. Aquest és un dels trets de la ideologia del llinatge durant
1. ACA, perg. Ramon Berenguer IV, núm. 191. Documents, 177.