Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

112 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
Barcelona; però la promesa de traspassar el càrrec vescomtal al seu
nebot, feta per Guislabert davant d’Ermessenda va ser la raó del
matrimoni. L’esperit nobiliari té raó quan sosté que els principis
de legitimitat se sostenen per la memòria dels avantpassats i pel
ritual del casament. El cas és que, en 1049, ja veiem Udalard Bernat
i la seva muller Guisla en plena possessió del càrrec amb què
ompliran la vida social de Barcelona durant més de trenta anys. 11
Ells esdevindran en molts aspectes el referent, el model que s’ha
de seguir. La vídua recuperarà la fertilitat, la bellesa, el noi es va
temperar, va acceptar les responsabilitats d’un home casat, d’un
senyor, deixant en el record els anys de les seves escapades com
a jove cèlibe. La legitimitat del seu matrimoni i dels seus drets al
càrrec és la facultat d’exorcitzar la por que, segons els monjos de
l’època, qualsevol marit havia de tenir a la seva muller. Això no
va passar mai, almenys que se sàpiga, i mai Guisla va sentir-se
en un grau inferior al del seu marit; és el que deixen percebre els
documents, de vegades fins i tot sembla ben al contrari.
El cas de Mir Geribert i Guisla, la fila de Gombau de Besora,
és més significatiu encara de la política dels vescomtes de Barcelona
durant els anys quaranta del segle onzè. Alguns documents
d’arxiu ens informen, tal i com faria una crònica familiar, dels
detalls, dels favors atorgats a Mir per tal que deposi la seva hostil
actitud envers el nou comte Ramon Berenguer I. El novembre
de 1041, s’arriba a una sèrie d’acords (convenientiæ) entre Mir i
el seu cosí Guislabert a propòsit del castell de Ribes, la torre de
Sitges i altres fortaleses de la regió que li permetien defensar el
patrimoni de terres i vinyes al sud del Llobregat, una vella aspiració
de Mir que ara el seu cosí, el bisbe, per fi s’avé a atorgar-li. 12
Probablement, aquestes cessions eren, a més a més, una resposta
de Guislabert a una petició de la seva mare Riquilda al llit de
mort. La donació que li fa el mes de març d’aquell any aporta un
excel·lent testimoni sobre la pràctica de mantenir el dot durant
tota la vida. 13 La hisenda que lliura al seu fill setmanes abans
de morir és precisament la patrimonial, les terres de Fontanet i
Piera (Anoia), que el vell Guitard havia ordenat rompre a finals
11. AAM, calaix 13, lligall 22, fol. 31. Documents, 71.
12. ACB, 4-70-411. Documents, 55; ACB, LA, fol. 158v-159r, núm. 373. Documents,
56; ACB, 4-70-413; Documents, 57; ACB, 4-70, perg. 413. Documents, 58.
13. ACS, perg. 81. Documents, 51.