Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

62 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
en aquells anys exigeix saber qui en fiscalitzarà les regles, qui
n’ocuparà els llocs clau de l’organització social, qui, en definitiva,
es farà amb el control dels mitjans de dominació. És per això que
l’emergència és la història d’una moral, però també dels ideals i
dels principis culturals que la legitimaren. L’impuls per tornar a
començar allà on la vida havia estat interrompuda és un gest que
exclou el sentiment de culpa. Un gest, entre la memòria i l’oblit,
que permet fabricar els nous mites de sobirania. 3
EL VESCOMTE UDALARD O LA MITOLOGIA DEL RETORN
El record de la derrota contra Almansor es va renovar amb el
retorn del vescomte Udalard a finals de 990 i amb l’aparició dels
previsibles relats sobre l’empresonament a Còrdova, parcialment
recollits en una declaració pública feta uns mesos més tard, en
companyia de l’ardiaca Arnulf, captiu com ell:
Manifestum est enim qualiter fuimus capti in Barchinona
civitate et nobiscum fuerunt captivati Atoni et fratri eius
Cherucio, et dum eramus in ista dampnacione in Corduba
retrusi in carcere testavimus nos in invicem nostris facultatibus,
qui in ista regione relinquieramus, ut ipsi qui Deus
primi de ipsa captivitate liberi fuissent potestatem habuissent
distribuire eorum alodibus ad predicta loca sancta. Et nos
predicti Udalardo et Arnulfo eduxit nos Dominus et liberavit
de iam dicta captivitate in magna misericordia sua. 4
Udalard és l’heroi de la defensa de Barcelona de 985. Un
home afortunat que ha aconseguit sobreviure a la duresa de
l’empresonament a Còrdova. Sap que s’ha de moure ben poc,
però amb mà ferma, és el més important i, sobretot, sap que
cal endevinar el moment avinent per a cadascun dels seus actes.
Som davant d’una ironia de la història, perquè Udalard va sentir
l’heroisme en el sentit cristià, en el sentit antic de la glòria. Aquests
nous ideals patris, que ben pocs van saber fer servir aleshores,
embogits com estaven per una estrident passió materialista, donen
a Udalard una inestimable força que consolida el patrimoni de la
3. . Cf. P. J.
J. GEARY, La mémoire et l’oubli, p. 56. No entraré aquí en la idea de
convertir aquests mites de sobirania en el naixement d’una nació en una línia apuntada
per M. ZIMMERMANN, En els orígens de Catalunya. Emancipació política i afirmació
cultural. Barcelona, 1989.
4. ACA, Monacals, Cartulari de Sant Cugat, fol. 296v i 297r, núm. 903.
Documents, 5.