Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 159
Bernat Udalard va enviduar a finals de 1098 o començaments
de 1099. No va deixar el llit buit gaire temps. El 31 d’agost de
1100 lliura a la seva nova dona anomenada Eg 400 mancusos d’or
que, segons la llei gòtica, convenit dare ad diem nupciales tue per
tuum esponsalicium… 16 Aquest alt “preu per la núvia” potser ha
d’explicar-se per la diferència d’edat entre tots dos, ja que Bernat
ja devia ser un home madur, si no el volem anomenar vell, i tot
fa creure que Eg era molt més jove, potser procedent d’un origen
humil. És temptador veure en aquests primers esponsalicis el
començament del que més tard serà anomenat “el complex de
Griselda”.
En desenvolupar l’esponsalici, la societat barcelonina del
segle XII busca fer decréixer el protagonisme de les dones. Un
efecte potser indesitjat del qual, tanmateix, els homes es feliciten.
Inútilment s’intentarà idealitzar la dama si el paper polític va cap
al deterior. Mentre aquestes coses s’esdevenen en la vida privada
d’alguns membres del llinatge dels vescomtes, la història canviava
de pressa, fins al punt de fer-los caure en un anacronisme insípid.
Vegem com va ser.
RECONEIXEMENT
El 28 d’agost de 1101 Ramon Berenguer III comes et marchio
ven a Guerau Borrell unes cases als Arcs Antics. L’ocasió li permet
reunir en aquest senzill acte (senzill és un dir ja que el preu de la
compra és de trenta-vuit unces d’or, una bona quantitat aleshores)
tots els seus amics i col·laboradors, els homes que havien aconseguit
superar la crisi política creada a Barcelona després de l’assassinat
del seu pare. Serà una de les últimes vegades que veiem Gelabert
Udalard signar com a testimoni d’una operació del comte en
primer lloc amb tota la pompa que potser mereixia: Guislabertus
Udalardo vicecomes. Després d’ell tenim Ramon Renard, Deudat,
Albert Bernat, vicarius, el senescal Guillem Ramon, Ricard Guillem i
Berenguer Bernat. La fama de què gaudeixen tots aquests individus
no és la glòria, és el reconeixement per la feina ben feta. No hi
havia res que els agradés més a aquests homes. Tots ells busquen
l’equilibri de la reputació i no el desequilibri de la glòria que,
16. . ACB, LA, vol. I, I, fol. fol. 45r-v, 45r-v, núm. núm. 96. 96. Documents, Documents, 156. 156. Sobre Sobre aquest aquest document
document
excel·lent el comentari de S. P. BENSCH, Barcelona i els seus dirigents, Barcelona. Proa,
2000, p. 240.