Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 139
Guislabert va morir el 5 de desembre de 1061, un any i uns
mesos més tard que el seu cosí. La salut, afeblida en els darrers
temps, va acabar de perdre-la amb la mort de Mir, tot i que va
mantenir l’esperit intacte fins al dia darrer. El mes de març va
fer un contracte ad complantandum com si volgués jugar amb el
destí. 17 A finals d’octubre, amb l’arribada del fred, va trobar-se
malament, es va ajeure al llit i va esperar. El 3 de desembre van
arribar els marmessors que havia escollit per al seu testament
i, aleshores, omnia ordinavit memoriam integram atque mentem
bonam habens per tal de desprendre’s de tots els béns. Ho va fer
de manera meticulosa, com sempre, lliurant els objectes que més
s’havia estimat: la capa, els llibres, el capell. No té inconvenient
a parlar dels seus fills ni a mostrar l’afecte que sent per la
comtessa Almodis, a la qual prega que vulgui encarregar-se de la
restauració del seu Liber Iudicum. Probablement, els farà servei
en el futur. Tot està mesurat i no s’hi pot trobar ni una engruna
de ressentiment. Després signa el testament manum propriam
nomen suum scribendum. Va viure encara tres dies més usque
nonas decembris quem etiam diem obiit. 18
El bisbe va ser plorat. Hi havia prou motius. El seu cos
sense vida recordava estranyament el del seu cosí, Mir Geribert.
A partir d’aleshores res ja no va ser el mateix.
17. ACB, LA, vol. II, fol. 27r-v, núm. 78. Documents, 121.
18. ACB, LA, vol. IV, fol. 94r i 95r, núm. 239. Documents, 122.