Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

EL CAUTELÓS GELABERT UDALARD
13
Diferències de fons
El fill primogènit de Guisla i d’Udalard Bernat va ser batejat
amb el nom de Gelabert, adaptant al català el nom del seu oncle
avi, el famós bisbe Guislabert. Va ser un home excessivament
cautelós en aquells temps en què va haver de posar-se al capdavant
del llinatge dels vescomtes de Barcelona, un període de grans
canvis que van des de la humiliació imperial a Canosa en 1077
fins al concordat de Worms de 1122. 1 Uns anys en què es passa
de la primera a la segona edat feudal, com deia Marc Bloch, tot
pensant que una època com aquella avivava la imaginació dels
homes i de les dones. No va ser el cas del vescomte de Barcelona.
I ho va haver de pagar molt car.
Gelabert va obtenir el títol de vescomte amb el seu pare
encara viu. El 18 de juny de 1077 signa d’aquesta manera en la
donació al monestir de Sant Cugat de l’alou de vil·la Clara que
havia estat del difunt Arnau Bonfill. 2 Va ser tota la vida un home
discret, i més d’una vegada se sentia presoner de la seva pròpia
incongruència passada de moda, de les seves reminiscències feudals,
i cap dels greus esdeveniments que va haver de suportar van fer-lo
canviar d’actitud. Va acompanyar els pares en un acte d’obligada
presència, la resolució del plet que mantenien amb l’abat de Sant
Benet de Bages a propòsit de l’herència d’Ingilberga, l’àvia de
1. E.
. E. WERNER, Zwischen Canossa und Worms. Staat und Kirche 1077-1122.
Berlín, Akademie Verlag, 1975.
2. ACA, Monacals, Cartulari de Sant Cugat, fol. 210, doc. 1077. Documents,
138.