Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 45
el sant oli es vestissin amb la cota de malles i empunyessin la
llança i l’espasa? Tantes vegades com va caldre. 4
Avui, ¿qui pot dubtar que van ser els bisbes de finals del
segle X, immersos en un sistema eclesiasticoimperial, els que amb
un compromís més alt, amb més veritat i més imaginació van
assumir la violència com un mitjà per defensar el poble? ¿No és
aquest el cas dels bisbes que donen suport a Arduí en la seva
causa, estudiada tan bellament per Giuseppe Sergi? 5
La llei, la moral, la política, el desconcert davant dels atacs
dels musulmans, però també, en altres indrets, de normands i
magiars, la indefensió, la por mil·lenarista, tot això és present en
aquest desig d’agafar les armes a desgrat de la candorosa actitud
dels monjos, aliens al patiment de la gent, convençuts com estan
amb la seva idea del mundus senescit. També hi ha, per tot plegat,
i no malgrat tot plegat, la necessitat de mantenir la legitimitat del
rei carolingi de França, sens dubte una actitud conservadora, però
necessària, que esdevé el centre d’un interessant debat doctrinal
sobre la funció del rei com a bellator, és a dir, com a defensor
del territori atacat, afavorit per Adalberó de Laon des de Reims,
i que acabaria per situar el comte de París, Hug Capet, al tron
de França. 6
Durant els sis dies que va durar el setge (de l’1 al 7 de juliol
de 985) va haver-hi temps per pensar en el significat de la
defensa d’una pàtria amenaçada. Però ¿com es va produir l’atac
a una ciutat que posseïa sòlides muralles? Aquesta és una qüestió
difícil sobre la qual no tenim informació contrastada. L’exèrcit
d’Almansor, compost en la seva major part de cavalleria lleugera,
preferia la rapidesa i la mobilitat a l’ocupació d’un territori i
optava per sembrar el pànic, convençut que era el furor guerrer
i no les muralles el que assegurava victòries duradores. La ciutat
va ser sotmesa a un llarg saqueig per Almansor, però no va ser
4. F. PRINZ, Klerus und Krieg im früheren Mittelalter. Stuttgart, Anton Hiersemann,
1971.
5. G. SERGI, “Arduino marchese conservatore e re rivoluzionario”, Arduino
mille anni dopo. Un re tra mito e storia. Torí-Londres-Venècia, Umberto Allemandi 6
C, 2002, p. 11-25.
6. Una anàlisi de les circumstàncies d’aquest fet i de les seves repercussions
a la Geschlecht dels Capets pot veure’s en el documentat estudi d’A. W. LEWIS, Royal
Succession in Capetian France: Studies on Familial Order and the State. Cambridge
Massachusetts, Harvard University Press, 1981.