Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

LA JORNADA FATAL DE 1108
14
La mala fortuna ve darrere de la bona
Un perill insinuant i amenaçador sotja Barcelona mentre
molts homes i moltes dones anhelen marxar a Jerusalem. Potser
podria pensar-se que parlo d’aquest desig de les dones a què fa
referència una determinada historiografia moderna, però en realitat
és que l’any 1108 s’esdevé un fet significatiu en la implicació de
les dones a la croada. És el testimoni d’Adelaida, senyora de la
Roca, qui la primavera d’aquell any fa testament perquè, tal i
com diu el document, in exercitum Domini Sabbaoth Jherusalem
tendere cupiens. 1 Potser es referia a l’expedició d’una altra dama
de la regió, la comtessa Elvira de Tolosa de Llenguadoc, que
buscava ajut per al setge de Trípoli, un senyoriu que pertanyia
al seu fill Alfons-Jordà. No seguiré aquesta història que, ara per
ara, s’allunya de les preocupacions del llinatge dels vescomtes
de Barcelona, ni m’interessaré pel que va sentir la senyora de la
Roca quan va tornar al cap d’uns anys a la seva terra. M’estimo
més aprofundir en la situació que es vivia a la frontera. En els
documents de 1108 es fa referència a un sentiment amarg sobre
el perill d’un imminent atac dels almoràvits, senyors de la regió
després de la conquesta de València i de la mort del Cid. Aquest
sentiment es va convertir en el presagi d’un destí incert quan es
va saber que un poderós exèrcit s’encaminava cap al Penedès.
Un document de l’antic arxiu de la batllia general de Catalunya
publicada per Marca ens informa sobre l’atac tal i com ho hauria
1. ACB, LA, vol. I, doc. 87.