Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 121
fonamental l’afiliació femenina. L’escrivà anota, al començament
del document
Iuro ego Guilabertus episcopus, filius qui fui Richeldis femine,
quod de ista ora in antea fidelis ero tibi Almodis comitissa,
filia que es Amelie comitisse, sine fraude et sine malo ingenio,
et sine ulla deceptione, me sciente.
La fórmula era l’habitual en aquesta mena de documents, però
en aquest cas té una especial significació. Molt de compte amb
les paraules ja que aquests escrivans de la seu, excel·lents retòrics,
les fan servir amb especial cura. Es vol fer avinent que
el primer suport de la nova comtessa Almodis prové del fill de
Riquilda, una dona del casal de Barcelona (filla de Borrell II), la
memòria de la qual encara era viva com la d’una de les grans
senyores de la ciutat. Fent servir el terme comitissa, Guislabert
reconeixia que Almodis era la legítima muller del seu senyor, el
comte de Barcelona, i que, per tant, li ret homenatge precisament
per aquest motiu: el que puguin dir altres prelats, fins i tot el
poderós Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, no té la
menor rellevància per a ell:
Et ego Guilabertus episcopus suprascriptus de ista ora in
antea no dezebre te, Almodem comitissam suprascriptam,
de tua vita neque de tuis membris quod in corpore tuo se
tenent, neque de ipsas civitates, neque de ipsos comitatus,
neque de ipsos episcopatus, neque de ipsas abbacias, neque de
ipsos castros aut castellos, rochas aut puios, condirectos vel
discondirectos, neque de ipsas terras, neque de ipsas parias
quas Remundus comes, senior meus, filio qui fuit Sanciae
comitisse, tibi Almodis comitissa suprascripta transacto tempore
dedit, aut de ista ora in antea dederit, aut debitaverit, aut
comendaverit in vita sua sive ad obitum suum, qualicumque
modo hoc fecerit.
Guislabert manifesta així que el matrimoni del comte és un
fet polític que s’ha de tractar com a tal. D’aquesta manera, un
bisbe influent declara que el repudi de Blanca és correcte i que
Almodis és la muller legítima, no la concubina de la qual alguns
bisbes i monjos parlaran, potser imprudentment, en acceptar en el
si de l’Església de Barcelona la dona del seu senyor. Guislabert no
està mancant les seves obligacions com a bisbe, ans al contrari,
en ple exercici de la seva responsabilitat eclesiàstica, actua com
a director de la consciència dels seus conciutadans, als quals