Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

130 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
el vescomte de Barcelona pactava amb Ramon Berenguer el va
fer cedir. Se sotmetria a un judici públic.
EL JUDICI DEL SEGLE
Un dels darrers actes del bisbe Guislabert va ser alliberar de
l’exili Mir Geribert. Dels homes de la seva mainada que l’havien
acompanyat en la rebel·lió contra el comte, només uns quants
continuaven vius l’estiu de 1058 i van poder tornar a Barcelona.
Mir mateix era un home desfet i la seva salut mai no es va poder
recuperar completament de les adversitats que havia sofert a la
frontera de l’Ebre. Tot i que tenia una causa pendent, havia pogut
visitar alguna vegada els parents i amics, que veien en la seva
naturalesa gentil i el seu orgullós patiment les qualitats essencials
d’un cabdill. Els joves cavallers idolatraven Mir. Amb la seva actitud
despresa, el seu estil encisador, amb els seus abundosos cabells
(que havia deixat créixer potser per escandalitzar els clergues que
incitaven a tallar-los seguint unes pautes masculines) 4 i el seu
rostre trist, se’l veia com l’encarnació mateixa del seu avi Guitard
en tornar de Còrdova. Com a símbol de la causa dels guerrers de
la frontera qüestionada pels monjos que seguien Oliba, Mir era
el vincle vivent entre la vella generació de veguers i la nova de
castlans, que, entre 1050 i 1060, es presentaven com els defensors
de la terra enfront dels atacs musulmans. Mir romania abraçat
als ideals del seu pare Geribert i rebutjava els valors de l’Estat de
Ramon Berenguer I i del seu grup de nobles palatins, entre els
quals aviat destacaria el senescal Guillem Ramon, i mantenia viu
l’esperit dels seus avis Guitard i Borrell II consistent a sostenir
l’obligació aristocràtica de viure una vida al servei del populus, de
la seva gent, camperols, llauradors, comerciants i homes de negocis.
Però, al capdavall, tot esdevé inútil i decideix lliurar-se si, a canvi,
el tracten amb justícia. El cosí Guislabert li ho havia promès i hi
confiava potser més que en el seu sogre Gombau de Besora, que
no acabava d’entendre l’actitud indòmita del seu gendre.
La confiança de Mir Geribert en el comte Ramon Berenguer I
no era corresposta. Després de tornar de Tortosa, l’antic exiliat
va ser sotmès a un duríssim judici públic. Per començar li fou
4. Vegeu l’article d’H. PLATELLE, “Le problème du scandale: les nouvelles modes
masculines aux XIe et XIIe siècles”, Revue Belge de Philologie et d’Histoire, 53, 1975,
p. 1071-1096.