Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

20 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
havia situat Frederic Barba-roja com a emperador d’Alemanya;
però en 950, tanmateix, aquesta mateixa Alemanya no era clarament
més forta que els altres països europeus, que per exemple
l’Anglaterra sorgida de l’acord dels hereus d’Alfred el Gran o la
Rússia dels varegs.
El “gran joc” de la política europea dels segles X al XIII, la
formació de noves xarxes comercials a Itàlia i Frísia, la ideologia
dels bisbes del nord de França que dissenya un món dividit en
tres ordres, la cultura monàstica que aprofundeix en el sentit de
l’Apocalipsi, la pròpia revelació d’un sistema social basat en els
acords d’home a home..., tot això és important per comprendre
el marc en què es va desenvolupar la història d’una família catalana.
Però no n’hi ha prou. També cal seguir de ben a prop els
individus, perquè al capdavall els que prenen decisions, redacten
documents, litiguen per la propietat d’unes terres o s’enfronten en
cruents combats són persones. Els homes i les dones de la família
vescomtal van dur a Barcelona les seves pròpies visions del món,
però també les seves íntimes predileccions i aversions. En cap
altre lloc del món ni en cap altre moment de la història catalana,
uns individus van afrontar el seu destí i el destí de la seva
família d’una manera més decidida, conscient i original. Mai no
comprendrem del tot el passat de Catalunya si no sabem entendre
Guitard, Udalard, Guislabert, Udalard Bernat, Reverter, Berenguer
Reverter, Berenguer de la Guàrdia, o Gerberga, Riquilda, Guisla,
Arsenda, Ermessenda, que els van acompanyar en l’aventura de
voler ser el que van ser realment.
Barcelona, tardor de 2005-primavera de 2006