Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

138 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
declaració d’intencions polítiques, un recurs a la pauperitas, a la
redempció per abandonament de les armes. Però també ofereix
una possibilitat diferent, quan indica que podia anar a Sant Jaume
de Galícia aut alio loco; aquesta expressió “o a un altre indret”,
centra la part del text que vull considerar. És una situació límit
que consisteix a reunir la família, la dona i els fills, els parents,
els amics i els homes de la mainada perquè siguin testimonis del
seu ritme ritual: el lliurament del que encara queda de la seva
herència, que no és gaire després del judici, uns moments abans
de marxar amb alguns amics a una aventura de la qual no hi ha
possible retorn. Un gest que hem de considerar, seguint Mauss,
com una “prestació total de forma agonística”. Assistir a aquest
moment del comiat, abans de marxar a aquest “altre indret”, és
el que garanteix el caràcter definitiu del regal que fa a la família.
En distribuir tots els béns entre els seus propparents, als quals
així empara de manera definitiva i als quals estima tant que no
dubta a sacrificar-se, marxa decididament cap a la mort. En caure
el castell després del setge Mir fa honor al seu nom. És, per
tant, un sacrifici amb glòria per a ell i els seus, com el de l’heroi
Roland que mor als cingles de Roncesvalls com a prova d’amor
al seu oncle Carlemany, Mir Geribert fuit interfectus a sarracenis
in civitate Tortuosa cum filio suo et hominibus suis com a ofrena
d’amor a la seva muller Guisla.
PLANT PER UN BISBE
El bisbe Guislabert no va voler aprofundir en els motius
que van dur el seu cosí Mir Geribert a morir en aquella estranya
aventura a les terres de l’Ebre. Mai no va tenir interès a aprofundir
en els arcana imperii de la família. No ho havia fet amb el seu
oncle Adalbert, ni amb el seu cosí el comte Ermengol II d’Urgell.
Era un home pràctic més que no pas un veritable teòleg i no volia
insistir una altra vegada en la legitimitat del poder. Va limitar-se
a ajudar la dona de Mir quan li lliurà ipso fevo episcopali quos
tenebat Gondeballus Bisaurenci a die obitus sui et Mironi Geriberti
a die obitus sui. 16 Aquella era la seva manera de fer. Concisa,
ràpida. Contundent.
16. ACB, LA, vol. IV, fol. 157v-158r, núm. 369. Documents, 120.