Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

El cercle del temps
5
Els amirites feien constantment la guerra, però no tenien
la voluntat de conquerir. La guerra els servia, sobretot, per a
aconseguir presoners que després venien als seus familiars o bé
acabaven engrossint la llarga llista d’esclaus als mercats d’Almeria
o de Màlaga. Vint mil, potser més, segons els càlculs d’alguns
estudiosos. Liutprand de Cremona escriu sobre aquest comerç
fent especial esment de la figura de l’eunuc. 1 Començava l’estiu de
990 i tot l’aparell mercantil de la tramesa d’esclaus a Alandalús
es posà en funcionament una vegada més. Van sortir dels baguls
les monedes d’or i les van ficar en bosses per dur-les a Còrdova.
El vescomte Udalard era en una presó i l’havien de dur a casa
com fos. No en sabem més detalls, però sens dubte algun membre
rellevant de la comunitat jueva de la ciutat es va encarregar de
l’operació. Una comunitat que conservaria el monopoli del comerç
d’esclaus fins a ple segle XII. 2
Amb el retorn d’Udalard comença una nova època per a la
família vescomtal, però també per a la ciutat de Barcelona. La
paraula emergència designa aquest moment: és el principi d’una
aparició inesperada, la de l’heroi del saqueig de 985. L’emergència
sempre es produeix en un determinat estat de forces i brolla, per
tant, del combat d’unes forces contra d’altres en circumstàncies
adverses, que, tanmateix, vigoritzen la societat i fomenten, com
diria Nietzsche, la lluita per l’existència. El gran joc de la història
1. LIUTPRANDO, Antapodosis (Opera, ed. J. Becker, MGH Scriptores in usum
scholarum). Hannover-Leipzig, 1915 p. 156.
2. ACA perg. Ramon Berenguer III, núm. 303. Vegeu O. R. CONSTABLE, Trade &
Traders in Muslim Spain. Cambridge, Cambridge University Press, 1994.