Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 147
Insisteixo: els fills del bisbe Guislabert, esgarrifós destí d’un
home i una dona marcats per complet pels prejudicis moderns,
es van apropar al llindar dels significats excessius que després
van assaltar-lo, quan un d’ells va vendre el castell de Cabrera a
la comtessa Almodis. Com el seu pare, el clergue Mir Guislabert
sentia un profund respecte i estima per la comtessa i li va cedir
un patrimoni que aquell li havia atorgat en vida.
Després va ser el torn de la seva germana Ermessenda que
compartia amb ell la propietat d’aquell castell. El 25 de gener
de 1067, Ermessenda va vendre als comtes Ramon Berenguer i
Almodis ipsum castrum de Capraria que havia rebut per donum
patris mei Guilaberti episcopi. 8 Havia estat així i ella disposava de
proves per demostrar-ho. Proves que, per cert, algú ben intencionat
va decidir sostraure de l’arxiu on eren. Pocs anys abans, en 1058,
el seu pare li havia donat el castell: Ego Guislibertus, gratia Dei
pontifex sancte Sedis Barchinone, donator sum tibi, Ermesindam,
feminam, filiam meam... meum castrum de Capraria... quod mihi
fecit pater meus Udalardus, vicecomes... 9 S’hi estableix que, si ella
moria, aquella herència havia d’anar a parar al seu germà Mir,
llevat que Ermessenda tingués fills amb el seu marit Ramon Renard,
en aquest cas els nois heretarien el castell.
En aquests anys, els fills de Mir Geribert van començar a
emprar lliurement el títol i les propietats de la primera muller del
seu pare, Dispòsia de Sant Martí. És el que fa Arnau Mir que,
tanmateix, era fill de Guisla, 10 la segona muller: un home amb
un perfil semblant al del seu pare, avesat a la guerra de frontera,
com queda palès a l’acord (convenientia) que fa amb Berenguer
Ramon; s’hi estipulen tots els serveis que debet miles facere ad
suum meliorem seniore. L’ús del concepte miles vol dir aquí una
funció militar específica, gairebé la d’un professional de la guerra,
la d’un mercenari; pels seus serveis Arnau Mir va rebre cent unces
d’or. 11 En contrast amb això, el seu germà Gombau administrava
pacientment l’herència paterna i realitzava acords amb els chastellani
per tal de millorar el rendiment de les terres. 12
8. ACA, Libro de copias de pergaminos del padre Ribera, vol. II, p. 421-423. M.
ROSSELL (ed.), Liber Feudorum Maior, doc. 336, Documents, 130.
9. ACA, Libro de copias de pergaminos del padre Ribera, vol. II, p. 232-234.
10. ACA, perg. Ramon Berenguer II, núm, 73. Documents, 136.
11. . ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm, 460. Documents, 135.
12. ACA, perg. Ramon Berenguer II, núm. 383, Documents, 133.