Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

180 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
Udalard. Per aquest motiu escriu: et precor te, senior mei, ut mihi
reddas meo honore. Després anota una a una les propietats que
recorda com a pròpies, esmenta els homes que el poden ajudar a
fer-se’n càrrec durant la seva absència, bé siguin els seus castlans i
veguers o Ramon Folc de Cardona en qui confia (¿per quin motiu?
¿Que potser era parent seu?). Però sospita que tot això no tindria
sentit si el propi comte no es responsabilitza del seu patrimoni, i
per això li prega que sitis gubernator et defensator de mea honori
quod habeo in cunctis locis. Reverter sabia prou bé que l’odi d’un
home mediocre és sempre un odi immens. I tenia prou motius
per pensar d’aquella manera si tenim en compte que els fills de
la seva germana Arsenda, els fills del castlà Guillem Ramon, eren
tan ambiciosos com insensats. Per aquest motiu decideix enviar-hi
Albert, el seu home de confiança, perquè dixerit de me parte hoc
certe credo. I signa.
La carta va arribar a Ramon Berenguer III mentre ultimava
un pacte d’ajuda mútua amb Roger II de Sicília, consolidava així
les relacions polítiques que el seu pare Ramon Berenguer II havia
iniciat en contraure matrimoni amb la filla de Robert Guiscard;
d’altra banda, acordava el casament de la seva filla Berenguera
amb Alfons VII, rei de Castella i Lleó, implicant-se així en els
problemes d’Alandalús, com havia fet en la seva joventut a l’ombra
del seu sogre Rodrigo Díaz de Vivar. Buscava el suport del seu
futur gendre per contrarestar el presumptuós Alfons el Bataller,
rei d’Aragó, pel qual no sentien cap simpatia. Alfons de Castella
perquè el d’Aragó havia tractat molt malament la seva mare mentre
hi va estar casada; Ramon Berenguer perquè el veia com un
competidor poc clar per als seus projectes d’unitat dels prínceps
de la Península Ibèrica contra l’islam.
AMICS I ENEMICS
En aquesta època crítica en què els uns s’encaminen cap a
la croada a Palestina, els altres cap a les campanyes de la vall de
l’Ebre i n’hi ha d’interessats en la intriga política que afavoreixi la
instal·lació de l’orde del Temple a Barcelona, durant els primers
anys del govern de Ramon Berenguer IV, Reverter torna per fi a
la seva terra, després de molts anys d’absència, trasbalsat encara
pels canvis produïts a Catalunya, incapaç de separar el present del
passat: el present introdueix una certa tensió en l’ambient nobiliari,
tot i que només sigui perquè ja no té la dignitat històrica d’altres