17.10.2013 Views

Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 33<br />

organitzar la <strong>de</strong>fensa era una tasca lenta i laboriosa, hi havia<br />

pocs camins i <strong>els</strong> aiguamolls s’estenien a la major part <strong>de</strong> les<br />

terres. L’esquadró <strong>de</strong> cavalleria encara no era prou fort ni eficaç<br />

per omplir aquest buit amb una <strong>de</strong>fensa mòbil. En el centre <strong>de</strong><br />

la via pública, que portava directament al riu Ebre, la vella via<br />

Augusta, l’en<strong>de</strong>rrocament <strong>de</strong> l’ordre carolingi va significar que,<br />

encara que es disposés d’homes i <strong>de</strong> material, no hi havia prou<br />

armes. De fet, res no es podia fer en aquell moment si fallava<br />

l’acord pactat a Còrdova.<br />

El po<strong>de</strong>r vol dir voluntat, com <strong>de</strong>scobriria Guitard pocs mesos<br />

<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>l seu acord, quan va rebre les notícies <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong>l<br />

califa: la voluntat <strong>de</strong> gastar diners o vi<strong>de</strong>s en la <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la<br />

terra. Durant <strong>els</strong> anys posteriors a 976 aquesta voluntat encara<br />

no existia entre <strong>els</strong> elegants ciutadans <strong>de</strong> <strong>Barcelona</strong>, convençuts<br />

per la cultura <strong>de</strong> la pau promoguda p<strong>els</strong> sectors eclesiàstics afins<br />

al comte Oliba Cabreta. Molts cives volien que es posés punt i<br />

final a les costoses obres <strong>de</strong> construcció <strong>de</strong> castells i torres <strong>de</strong><br />

<strong>de</strong>fensa. La pedra havia <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-se exclusivament a les esglésies<br />

<strong>de</strong> volta <strong>de</strong> canó que <strong>els</strong> historiadors <strong>de</strong> l’art anomenen arquitectura<br />

romànica. Guitard s’instal·là a la ciutat, prop <strong>de</strong>l comte, en<br />

una casa <strong>de</strong>l barri <strong>de</strong>l Port, al peu <strong>de</strong> la muntanya <strong>de</strong> Montjuïc<br />

propera a l’actual església <strong>de</strong> Sant Pau <strong>de</strong>l Camp. Tenia pensat<br />

d’eixamplar-la i d’establir-hi la seva família, <strong>de</strong>s d’aquell privilegiat<br />

indret li van arribar alarmants notícies <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Còrdova. Hi ha la<br />

temptació <strong>de</strong> dir que Guitard va malbaratar una ocasió d’imposar<br />

la seva voluntat a <strong>Barcelona</strong> abans que la i<strong>de</strong>ologia d<strong>els</strong> amirites<br />

pogués arrelar. Però estaríem interpretant el passat d’acord amb<br />

el que ara sabem sobre el po<strong>de</strong>r d<strong>els</strong> guerrers <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> l’atac i el<br />

saqueig d’Almansor. En 991 la família vescomtal estava plenament<br />

legitimada per imposar la seva moral <strong>de</strong> guerra i <strong>els</strong> sectors eclesiàstics<br />

es trobaven molt <strong>de</strong>bilitats per l’efecte que el saqueig <strong>de</strong><br />

la ciutat va causar en la gent. Tanmateix, en 976, Guitard i <strong>els</strong><br />

seus encara no <strong>eren</strong> clarament més forts que <strong>els</strong> altres nobles <strong>de</strong><br />

la regió, <strong>els</strong> comtes pirinencs i <strong>els</strong> monjos podien ignorar <strong>els</strong> seus<br />

<strong>de</strong>sigs. És el que feien.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!