Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 33
organitzar la defensa era una tasca lenta i laboriosa, hi havia
pocs camins i els aiguamolls s’estenien a la major part de les
terres. L’esquadró de cavalleria encara no era prou fort ni eficaç
per omplir aquest buit amb una defensa mòbil. En el centre de
la via pública, que portava directament al riu Ebre, la vella via
Augusta, l’enderrocament de l’ordre carolingi va significar que,
encara que es disposés d’homes i de material, no hi havia prou
armes. De fet, res no es podia fer en aquell moment si fallava
l’acord pactat a Còrdova.
El poder vol dir voluntat, com descobriria Guitard pocs mesos
després del seu acord, quan va rebre les notícies de la mort del
califa: la voluntat de gastar diners o vides en la defensa de la
terra. Durant els anys posteriors a 976 aquesta voluntat encara
no existia entre els elegants ciutadans de Barcelona, convençuts
per la cultura de la pau promoguda pels sectors eclesiàstics afins
al comte Oliba Cabreta. Molts cives volien que es posés punt i
final a les costoses obres de construcció de castells i torres de
defensa. La pedra havia de dedicar-se exclusivament a les esglésies
de volta de canó que els historiadors de l’art anomenen arquitectura
romànica. Guitard s’instal·là a la ciutat, prop del comte, en
una casa del barri del Port, al peu de la muntanya de Montjuïc
propera a l’actual església de Sant Pau del Camp. Tenia pensat
d’eixamplar-la i d’establir-hi la seva família, des d’aquell privilegiat
indret li van arribar alarmants notícies des de Còrdova. Hi ha la
temptació de dir que Guitard va malbaratar una ocasió d’imposar
la seva voluntat a Barcelona abans que la ideologia dels amirites
pogués arrelar. Però estaríem interpretant el passat d’acord amb
el que ara sabem sobre el poder dels guerrers després de l’atac i el
saqueig d’Almansor. En 991 la família vescomtal estava plenament
legitimada per imposar la seva moral de guerra i els sectors eclesiàstics
es trobaven molt debilitats per l’efecte que el saqueig de
la ciutat va causar en la gent. Tanmateix, en 976, Guitard i els
seus encara no eren clarament més forts que els altres nobles de
la regió, els comtes pirinencs i els monjos podien ignorar els seus
desigs. És el que feien.