Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

24 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
superar les barreres socials que procedeixen de la raça, la religió o
la cultura. 2 L’establiment d’aquests llauradors va ser un esdeveniment
a la regió i això ens permet de descobrir la relació entre senyors
i camperols d’aquells temps, unes relacions molt diferents de les
descrites per les ideologies modernes que s’estimen més parlar dels
conflictes socials en lloc del treball callat i quotidià. 3
Tinc a les mans el document que porta el nom del propietari
d’aquesta terra, m’ha arribat gairebé intacte. És Witardus, que més
tard seria Vitardo i, al capdavall, Guitardo, gràcies a la progressiva
llatinització dels noms gots. No hi ha en aquells anys ni un sol
nom a Catalunya que no mostri aquestes variants en l’escriptura.
El comte mateix, Guifré, n’és un bon exemple; els documents de
vegades l’anomenen Wifredus, d’altres Vifredus i, ben poques vegades,
Guifredus. ¿Quina és l’ortografia adient per escriure aquests
noms? Aquí he modernitzat el nom i l’anomeno Guitard. És una
simple convenció d’historiador. ¿Quina convicció moral l’ha dut a
prendre la decisió de situar aquests pobladors al costat d’un dels
seus castells patrimonials? Fem una mica d’anàlisi genealògica.
ENTRE L’ESPASA I LA CREU
Guitard era des de feia anys senyor d’un conjunt de terres
a la frontera sud del comtat de Barcelona, des de Piera fins a
Olèrdola, prop del mar. Era vicarius com els seus predecessors i,
fins i tot, havia rebut el títol de vescomte. Pertany a un clan de
guerrers que busquen integrar-se en la família de Guifré el Pilós
i pot reunir un exèrcit privat, format pels seus propis homes de
confiança, molts dels quals són cavallers que posseeixen arnesos
moderns, un elm amb nassal, cota de malles, estreps i una pesant
llança, que l’acompanyen en les expedicions anomenades cavalcatas
a les terres musulmanes. Guitard disposa d’una gran fortuna
patrimonial i d’una vasta clientela que augmentava dia a dia amb
nous pobladors com els que havia instal·lat a Fontanet. La moral
del vescomte Guitard és sobretot la de les virtuts guerreres, una
moral de cavallers. 4 Valora els membres d’una comunitat reduïda
2. En el sentit que va definir G. HAUSSMANN, La terra e l’uomo. Saggio sui
principi di agricoltura generale. Torí, Paolo Boringhieri, 1964.
3. P. FREEDMAN, Images of the Medieval Peasant. Stanford, Califòrnia, Standford
University Press, 1999.
4. En el sentit precisat per H. KALLFELZ, Das Standesethos des Adels im 10. und
11. Jarhundert. Würzburg Universität, 1960.