Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

80 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
territori; i, de l’altra, consolidava línies col·laterals amb famílies
de la frontera i això els va permetre de fer aliances matrimonials
amb els castlans i els milites dels castells. La causa oberta per
Adelaida ens mostra el món de les dones dels guerrers: aquestes
dames van marcar el camí que havien de seguir els marits i els
fills. Gairebé no tenim notícies d’aquells consells, tret d’algun cas
concret. Un silenci que afecta fins i tot dues dones importants de
la família vescomtal de Barcelona, les dues filles del comte Borrell
II. El poc que en sabem apareix al testament d’una i en les
prescripcions hereditàries de l’altra. Dues germanes que recorden
els vells temps en els quals els monjos i els bisbes estaven sotmesos
al poder del comte Borrell II, el seu pare. Però eren els temps
d’abans de l’arribada d’Ermessenda, de la reforma cluniacenca i de
les relacions amb el Papa de Roma; abans dels temps foscos de les
assemblees de pau i treva de Déu.
ERMENGARDA, LA GRAN DEL COMTE BORRELL II
En 1030, Ermengarda, filla de Borrell II i vídua de Geribert,
que durant uns quants anys havia estat vescomte de Barcelona,
estava a punt de fer cinquanta anys quan va decidir fer testament. 5
Des de la mort del seu marit, ocupava una casa on hi havia vinyes
i arbres fruiters al circulum prop de la casa de la seva germana
Riquilda i del seu cunyat Udalard. S’hi havia retirat en companyia
dels seus homes de confiança, dels seus parcers i del servei. Rebia
poques visites, a tot estirar la de la vescomtessa Riquilda, la
seva marmessora testamentària. Era una àvia plàcida, amb molta
categoria, de bones maneres i extremadament pietosa. Tenia un
esperit cultivat i la memòria perfecta. En tenien cura unes quantes
criades musulmanes a les quals ordenà que es bategessin després
de la seva mort.
Ermengarda es reclou a la casa del circulum no només per
l’ostensible distanciament que manté amb la vídua del seu germà
Ramon Borrell, la comtessa Ermessenda. Els rumors sobre el
malestar que havia causat la sentència contrària a Adelaida a les
filles del comte Borrell havien provocat un escàndol en la societat
barcelonina. Encara que les persones de bona criança mai no en
parlaven, tots ho sabien. Quan el comte Berenguer Ramon I, seguint
el consell matern, va concedir una carta de franquícies a la ciutat
5. ACB, LA, vol. IV, fol. 159r i 160r, núm. 375. Documents, 35.