Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

158 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
matrimoni. Si el parentiu ve d’Almodis, ¿com és que no hem sabut
fins ara que Almodis va arribar a Barcelona en companyia d’una
dama anomenada Persèdia?
S’haurien de resoldre aquests dubtes, però de moment no
sé com. Una altra qüestió que presenta dificultats importants és
identificar el primer marit de Persèdia ja que sabem, també gràcies al
testament de la filla, que Adelaida parla de filius matris mee, indicant
així que és un fill anterior al matrimoni amb Bernat Udalard, atès
que més endavant, quan parla del seu germà fa servir la fórmula
habitual: fratri meo Berengari. Conèixer la identitat de Persèdia ens
esclariria molts aspectes de les relacions de parentiu del llinatge
dels vescomtes, i acabaria amb un equívoc autoalimentat amb el
pas del temps que convertit el matrimoni de Persèdia i Bernat
Udalard (una dama procedent de l’alta aristocràcia i un home del
llinatge dels vescomtes) en els genuïns representants de l’artesanat
barceloní dels segles XI i XII. 13 No cal dir que la complexitat social de
Barcelona es mostra sempre reticent a aquesta mena d’observacions
de caràcter sociològic. El que és imprescindible observar, en canvi,
és que Bernat Udalard i la seva muller Persèdia, malgrat els orígens,
es van educar en una atmosfera procliu al benefici, que fusionava
la tradició dels laboratores urbans amb els ideals polítics europeus,
i que sigui quina sigui la identitat de Persèdia, la seva naturalesa
complexa i peculiar mai no pot ser rebaixada a la vulgaritat de
fer-ne la muller d’un artesà anònim.
El 28 de març de 1095, Bernat Udalard i la seva muller Persèdia
lliuren a Adelaida i al seu marit, Martí Petit, una
peciam terre nostre proprie, quam habimus in territorio
Barchinonis, in termino de ipsa Olivera … et omnes operatorios
nostros similter cum ipso furno, quam habemus infra moenia
urbis Barchinone, in lloco vocitato Monte Taber, de ipso
pinaculo nostro solario usque ad portam Palacii Comitali…,
propietat que li havien venut els comtes Berenguer Ramon II i
Ramon Berenguer II. 14 Tres anys després els cedeix una casa a
la ciutat. 15
13. . La idea la va va avançar avançar Balari Balari a a Orígenes Históricos (t. II, p. 674 i s.) en un
dels seus habituals ímpetus de la màquina d’escriure, i després la va certificar P. BON-
NASSIE, La Catalogne du milieu du X siècle à la fin du XI siècle. Tolosa de Llenguadoc,
1975, en una de les seves característiques deduccions en l’ordenació de les fitxes
(vol. II, p. 855) que utilitza el seu cas com un exemple de l’artesanat urbà.
14. ACB, LA, vol. I, núm. 399. Documents, 154.
15. ACB, LA, vol. I, fol. 65r-v, núm. 139. Documents, 155.