Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 133
musulmanes a la frontera de l’Ebre. L’1 de juliol, a la fi, el tribunal
va dictar sentència d’acord amb totes les parts. Es reconeixia la
culpabilitat de Mir i dels seus fills; després es van llegir els càrrecs
i, a continuació, les penes. Finalment, el cost de la seva rebel·lia,
va ser una jugada magistral per al poder gairebé monàrquic que el
comte de Barcelona reclamava per a ell i per al seu llinatge. Mai
no en va dubtar, ni tan sols en els mals moments que van venir
més tard. Havia heretat aquell ferm caràcter de la seva mare, la
castellana anomenada Sança. Potser era aliè a les maneres de ser
de la terra, però al capdavall ell era el comte i pretenia situar-se
per sobre dels altres comtes del territori.
MEDITACIÓ SOBRE EL TRÀGIC
Després de la dolorosa experiència del judici, Mir Geribert
va comprendre que un aristòcrata ha de controlar les passions
personals; una actitud que els trobadors anomenaran mezura
i que produirà la figura del prudhomme com a alternativa als
valors de la vella aristocràcia. 6 Amb aquesta convicció va reunir la
família, la muller, Guisla, i els fills, Bernat i Gombau, per deixar
constància pública, sobretot davant els comtes Ramon Berenguer
i Almodis, que
propter culpam maximam quam contra vos comisimus, fuit
nobis iudicata maxima emendacio quam vobis fecissemus
quam nullo modo secundum quod conveniebat facere potuimus
propter sue magnitudinem gravedenis. 7
La consciència profunda de la culpabilitat fa possible la reconciliació.
Mir Geribert la fa possible, seguint un gest obertament aristocràtic,
a través d’una donació i, d’aquesta manera, afirma que
propter predictam vero culpam, et propter emendationem
ipsius culpam, per hanc scripturam donationis nostre, damus
vobis ipsum castrum quod dicunt Portus, quod est in territorio
Barchinonensi, a parte occidentali predicta urbis, ad calcem
Montis cuiusdam vocatur Iudaicus, in maritimis littoribus.
El regal és realment important, ja que Mir ofereix com a
penyora de reparació el castell del Port, l’obra a la qual el seu pare
6. La formació d’aquest nou ideal es pot seguir a J.
La formació d’aquest nou ideal es pot seguir a J. WETTSTEIN, “Mezura”. L’ideal
des troubadours, son essence et ses aspects. Ginebra, Slatkine Reprints, 1974. C. S.
JAEGER, The Origin of Courtliness. Filadèlfia, University of Pennsylvania, 1985.
7. ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm. 240. Documents, 103.