Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

64 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
Amb milers d’hectàrees i centenars de serfs eren, de bon tros, la
família terratinent més important de la regió, en clara competència
amb els monestirs. Davant de les immenses concessions imperials
de terres i serfs concedides als monjos, els vescomtes van actuar
sempre en els dos pols de l’economia moderna del segle XI, el
pillatge i el mercat urbà. El mateix Udalard és un bon exemple
d’aquesta actitud i té un conjunt d’inversions en la zona d’expansió
agrícola a començaments del segle XI, és al terme de Provençals,
que interessava a diverses famílies dels cives barcinonenses que
havien seguit al bisbe Vivas i als seus nombrosos parents hisendats
agrícoles. 6 A la ciutat es movien molts diners i això permetia tota
mena de transaccions immobiliàries, compres, vendes, permutes,
cessions, emfiteusis, precaris i moltes altres. La terra va començar
a encarir-se. Caldrà esperar encara alguns anys per tal que la família
dels vescomtes recuperi la fascinació de l’aventura, Udalard
havia optat per l’aura mediocritas de la cultura burgesa.
Udalard compra a Sant Martí de Provençals unes terres a un
home anomenat Longobard, un agent tributari de l’època, que les
havia obtingudes temps enrere en vèncer el crèdit fet al matrimoni
Richer i Guisla. 7 L’aversió a fer servir els diners que de vegades
veiem en la noblesa del nord d’Europa no es dóna entre els nobles
barcelonins d’aquesta època, plenament identificats amb les
formes econòmiques desenrotllades per la puixant classe dels cives
urbans, una mena de patriciat que se sentia segur amb les lleis
gòtiques que afavorien les inversions immobiliàries. Els comtes
de Barcelona actuen en diverses ocasions exercint aquest mateix
dret, comprant i venent terres en els territoris que envolten la
vella civitas romana de Barcelona, en els burgs ben regats amb
la canalització de les sèquies.
Els trets distintius de la família vescomtal van sorgir d’aquest
tipus d’accions adreçades a consolidar un ric patrimoni immobiliari
a la ciutat i al territori de Barcelona. Udalard va comptar amb l’ajut
de la seva muller Riquilda, que vetllava per mantenir els lligams
entre la família del seu marit i la família del seu germà Ramon,
el nou comte, fins a esdevenir una figura de referència del llinatge.
Un llinatge que s’enorgullia del seu avantpassat Guifré el Pilós. La
nova comtessa Ermessenda va causar-li una gran sensació, com a
6. . P. BONNASSIE, “Une famille de la campagne barcelonnaise et ses activités
économiques aux alentours de l’an mil”, Annales du Midi, 75, 1964, p. 261-307.
7. ACA, perg. Borrell II, núm. 70. Documents, 6.