Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

11
La nova cristiandat
BARCELONA 1058. DEU MESOS DECISIUS PER A LA CIUTAT
Des del punt de vista polític, l’any 1058 va començar a
Barcelona a mitjan febrer. El 18 o el 19 d’aquell mes, el bisbe
Guislabert porta a terme un acord (convenientia) amb el seu
nebot el vescomte Udalard i la dona d’aquest, Guisla, sobre el
castell Bonifaci, dit de la Guàrdia, a la muntanya de Montserrat, 1
feliç epíleg d’una complexa transmissió del patrimoni familiar
per part del bisbe al nebot, i d’aquest a aquell. 2 La reforma
religiosa té això, està feta sobretot de renúncies dels eclesiàstics
als béns terrenals. O de renúncies que serveixen per representar
els valors de la nova cristiandat. D’aquesta manera Guislabert
s’adequava als aires de reforma procedents de Roma, on el
papa Nicolau II dictava severes disposicions contra la simonia
i el nicolaisme.
Guislabert va mostrar-se penedit de la seva vida anterior, va
acceptar que els clergues no havien de casar-se i es va disposar a
seguir de ben a prop el debat sobre el concepte d’eucaristia que,
en aquells moments, enfrontava Berenguer de Tours amb Lanfranc
de Bec, els espiritualistes i els materialistes. Així acabaven els
complicats i confusos anys en què els monjos imposaven les seves
normes a la societat. A partir d’aquell moment, el Papa oferia
un sòlid projecte polític a la cristiandat llatina que es féu visible
ben aviat amb el suport concedit a Robert Guiscard, l’hereu del
1. ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm. 220. Documents, 98.
2. ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm. 221. Documents, 96. ACA, perg. Ramon
Berenguer I, núm. 219. Documents, 97.