Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

134 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
havia dedicat la vida i els diners. Aquesta meditació sobre el tràgic
ofereix una darrera dignitat a la figura de Mir i el converteix en
un home per a l’eternitat. Ramon Berenguer I sap que qualsevol
regal exigeix un contraregal i així evita que esdevingui un verí,
segons el conegut binomi anglès Gift-gift. És clar que aquí regeix
el principi analitzat per Marcel Mauss, segons el qual és rebut com
a do, cosa que obliga, en general, i relliga màgicament, religiosa i
jurídica el donador amb el donatari. El fet que procedeixi d’algú,
sigui perquè ho ha fabricat o bé perquè se n’ha apropiat, li atorga
poder sobre l’altre, que accepta la cosa donada. 8 Un regal, un do:
Hoc est donum quod dedit domnus Reimundus, Barchinonensis
comes, et domna Almodis comitissa, Mironi Geriberti et uxori eius
Guisle… de ipsum castrum de Montbui.
L’aparició de la institució social del regal en un moment de
crisi política mostra com el to agonístic és l’única raó d’ésser en
una societat afermada en un “sistema de prestacions totals”, tal
com diria Mauss, en què la legitimitat ha de ser corroborada amb
el respecte de tota la comunitat. La raó darrera que fa possible
l’acord entre el díscol Mir Geribert i l’astut Ramon Berenguer I
és la facultat d’exorcitzar la por al desordre, al vessament de sang
en el si de la família.
CONSAGRACIÓ DE LA SEU
A l’altra banda del palau comtal, davant del mur que en un
altre temps va ser durament apedregat pel que ara és vescomte
de Barcelona, hi havia, en aquells dies dels intercanvis de regals
entre Mir Geribert i els comtes Ramon Berenguer i Almodis, el
bisbe Guislabert. La seva actitud esclareix els fets. Fa anys que
intenta enllestir la construcció de la seu, segons els cànons que
avui anomenem romànics, potser amb l’objectiu de fer oblidar
completament el seu passat d’home casat i amb fills que alguns
reformistes encara li recriminen. No va dubtar a vendre part del
patrimoni personal per finançar les obres de l’edifici. Les propietats
que posa en venda tenen un especial significat per a ell. Moltes
havien pertangut a la seva mare, altres als seus germans i, fins i
tot, n’hi havia que havien estat una adquisició seva. 9 Més que la
8. M. MAUSS, Sociedad y ciencias sociales. Barcelona, Barral, 1972. t. III, p. 47.
9. ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm. 184. Documents, 89.