Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

46 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
destruïda. 7 Es restablirà el mercat i els intercanvis hipotecaris en
pocs mesos, afavorits per un augment de la immigració de les
regions veïnes cap als suburbis, un creixement que tenim ben
documentat. Aleshores, ¿quin significat va tenir aquell fet?
L’ENFADOSA VIDA
La història no es descompon en relats sinó en imatges, deia
Walter Benjamin, i són les imatges del que es va esdevenir a
Barcelona en els primers sis dies de juliol les que proporcionen
els elements bàsics per interpretar aquest fet, ja sigui per als
ciutadans d’aleshores com per a la historiografia del darrer segle.
Aquesta memòria va néixer de la inscripció d’una vivència
subjectiva en una sèrie d’esdeveniments històrics reals i de la
interferència entre ells. La interferència atorgava als esdeveniments
imaginaris la concreció de la realitat, mentre que, alhora,
atribuïa als fets històrics l’aura màgica característica de la literatura
èpica en llengua llatina, la que s’estén d’Ermold el Negre
fins l’abat Abbó de Saint-Germain-des-Prés, els ecos de la qual
trobo en un esborrany escrit un any després de la catàstrofe, en
l’anomenat cartulari de Sant Pere de Barcelona. 8
El que sembla que més preocupa l’autor d’aquesta reflexió
sobre els fets esdevinguts a Barcelona són les conseqüències del
saqueig de la ciutat: qui omnem terram devastantes, capuerunt
prælibatam Barcilonam, ac depopulaverunt, prævaluneruntque in
ea magno incendio, ita ut congregata integerrime consumerent.
Evocar en 986, només un any després, el despoblament, els incendis
i els presoners volia dir recordar per damunt de tot que
el desafiament més gran era el de superar els efectes del saqueig.
¿Deien mentides o simplement exageraven? Vet aquí l’ús polític
de la creació d’un mite. El debat és vell, prové del tercer llibre
de La república de Plató, on Sòcrates afirma que “si escau a algú
enganyar correspondrà indubtablement als governants de la ciutat,
o bé contra els enemics o bé a favor dels amics, en benefici d’ella,
però els altres, tal cosa no podran ni tocar-la”. 9 Aquestes mentides
en benefici d’un bé comú són mites. N’hi ha molts vinculats a
7. És sorprenent l’escassa incidència d’aquest saqueig en les restes arqueològiques,
que desmenteixen la pretesa destrucció de la ciutat.
8. P. DE MARCA, Marca Hispanica, doc. CXXXIII.
9. PLATÓ, Diàlegs, vol. X, traducció de Manuel Balasch, Fundació Bernat Metge,
p. 105.